A Carmelina

Levante EMV. 3 de Març de 2009

Ens vas obsequiar amb ramells de paraules que portaven el perfum de les floretes del camí. I el de la murta i el de les herbes oloroses de la teua infantesa. Paraules que també eren com gotetes de rosada brillant il·luminada per l’alba. O que contenien els esguits de la pluja, quan és suau i acarona. Has sigut dona de paraules bellíssimes, de pous de tendresa, de poesia nua. I ens les has regalades, intenses. De vegades amb un bri de tristor amagada.

Va ser abans que decidires caminar en silenci, de puntetes, pel món literari valencià, que hauria sigut molt més ric amb la teua veu. Per sort ja teníem el regal de la teua poesia. Per sort ja comptàvem també amb “Matèria de Bretanya”, la narració més bella que s’ha escrit mai. I la lletra impresa ha permés gaudir tendresa, intel·ligència i emocions als qui t’han llegit. Com aquelles dones que formaven el “grup de lectura” del poble d’Alcàsser que en conéixer la teua obra, l’any 2001, hi van sentir una admiració còmplice i et van homenatjar. Va ser una vesprada de primavera que entre lectures i música et van dir “…els teus poemes ja no són només teus, formen part de les nostres veus un poc tremoloses. I els teus records d’infantesa, han acaronat els nostres i els han fet brollar com riuets d’aigua tèbia. Els hem barrejat i ara ens sembla que tot plegat, els teus records i els nostres són una mateixa cosa. Avui, Carmelina, volem teixir una mena de tela d’aranya on nosaltres sigam una miqueta tu i tu sigues una miqueta nosaltres“. Poc després, aquelles lectores van formar l’Associació “Carmelina Sánchez Cutillas” i el seu homenatge de fa vuit anys s’ha convertit en permanent. Perquè la bellesa dels teus mots ha esdevingut eterna i no se la pot endur el vent de la mort, eixa mort que “ens aguarda darrere del pleniluni negre“.