Article

A la feina!

Levante EMV.

Després del gran triomf neoconservador en les eleccions, caldrà preguntar-se si a l’esquerra li queda algun espai de maniobra per actuar. Se suposa que en el PSPV i en el PSOE, estaran fent les anàlisis que els hi marcaran el camí, gens fàcil, d’ara en avant. Però també la resta de grups d’esquerres hi haurà de reflexionar. Perquè si és cert que Izquierda Unida augmenta la seua presència, també és cert que amb les majories existents dificilment podrà aplicar algun dels seus principis polítics i econòmics.

A nivell de País Valencià ens felicitem pels bons resultats aconseguits per Compromís. Tanmateix, juntament amb l’esperançador del fet, cal ser conscients que, donada la correlació de forces en les institucions de govern, també tindrà difícil portar endavant les seues propostes. I és que la possibilitat de fer polítiques progressistes, al menys d’aconseguir-ne algun avanç, requerirà de la confluència de tota l’esquerra, inclòs el PSOE.

En aquesta societat valenciana, i també en l’espanyola i la mundial, existeixen problemes molt greus que requereixen d’accions urgents. Un n’és el del canvi climàtic, que ja és dramàtic. L’altre és el de la crisi econòmica causada pel món financer especulador. Una resposta adequada a aquests problemes no l’esperem del PP. Per tant és des de l’oposició que hi haurà que fer-hi tota la força del món. A casa nostra hi ha, a més, moltes altres qüestions. La de l’avanç en la normalització lingüística n’és una. El PP només ens hi ha oferit que retrocés.

En fi, seria bo arribar, per part dels grups d’esquerra, a uns acords mínims referits a qüestions a plantejar i defensar conjuntament en les institucions, totes les que fan referència a la sostenibilitat ambiental, a la defensa d’allò públic front la política privatitzadora del PP, a l’exigència d’aplicació d’impostos progressius i solidaris en els àmbits corresponents, a establir com prioritats les inversions de caire social. Així mateix, desemmascarar la corrupció és també una tasca comuna, com ho és la de fer pedagogia. Sense oblidar una acció de feed back amb els moviments socials. Feina per endavant n’hi ha.