Any nou, canal vell

Levante EMV. 5 de Gener de 1999

El pas de l’any 98 al 99 per als valencians ha sigut esperpèntic gràcies a la televisió autonòmica. Després del tradicional discurs del president de la Generalitat, totalment en castellà, pla i buit de contingut, Canal 9 engegà la seua programació per a la nit de Cap d’Any sense tenir res millor que oferir que el denigrant programa Tòmbola. Sembla que es féu un repàs als moments estelars haguts al llarg de diferents emissions, on, com és tònica general, els crits, els insults, i els comentaris barroers són els elements del divertimento base de l’espectacle. La potenciació de personatges inútils  i mesquins que no tenen res més que oferir que els seus fets quotidians, amb dubtoses relacions amoroses com ingredients de suposat interés general, la xafarderia més absurda i la marrulleria, va ser allò millor que la nostra televisió autonòmica tenia per oferir-nos com a final i principi d’any. A més d’haver de recòrrer als rellotges de Madrid per les campanades.

No era tot açó una excepció en la trajectòria del canal autonòmic. Era tot un símptoma, tota una mostra de la concepció que es té del fet televisiu valencià.

Des de la castellanització absoluta, passant pels continguts més denigrants, fins arribar a la ignorància menyspreadora de tot allò propi. Jo no sé si encara es pot mostrar més manca de respecte cap a un poble, el valencià, per part de la televisió pública que hauria d’estar al seu servei. Jo no sé si els seus responsables esperen que aguantem per molt de temps el model social i cultural alienador i infame que ofereixen. Però molta gent pensem que s’ha ultrapassat el límit i no estem disposats a consentir aquest balafiament dels nostres diners i de la nostra paciència. Perquè hi ha una llei de creació de la Radiotelevisió Valenciana que diu quins han de ser els continguts que ha de transmetre i en quina llengua ho ha de fer. Amb aquesta programació que es fa s’està pervertint greument aquesta llei, i si el món polític ho permet o no es capaç d’evitar-ho, haurà de ser la societat civil qui prenga iniciatives. Perquè no podem consentir tanta degradació.