Camarada Camps

Levante EMV. 14 de Juny de 2011

El president Camps no deixa de proporcionar-nos elements d’estupefacció. Ara, acabadet de ser re-investit en el càrrec, ens diu que demanarà als seus alcaldes que en tots els pobles posen “en alguna calle o plaza el nombre de los ciudadanos que se han mantenido en pie sabiendo que la Comunidad Valenciana y España tenían futuro“. Però qui són aquests? Els seus votants? I els que no l’han votat, eixos com estan? emponnats? Per donar nom a un carrer, pot servir que fem una declaració jurada manifestant que som això que ell diu? I si se sap quins son els que no s’han posat “en pie“… que fem amb ells? Els peguem un calbot i els llevem el dret al vot? Clar, que el primer que cal saber és què vol dir “mantenerse en pie“. De moment el primer que em ve al pensament és una cançó de les del nacionalcatolicisme franquista: “En pie camaradas, siempre adelante“… I aquells epítets de la “España gigante”, de la mateixa cançó i d’altres. I és que l’ús de mots grandiliquents i abstractes era molt pròpia de la fraseologia feixista: “héroes“, “patria“, “honor“, “grandeza“…

Però, tranquils. Camps diu que és del moviment del “6 de desembre del 1978”. Uf! Quin descans! Perquè la Constitució aprovada eixe dia va acabar amb el nacionalcatolicisme, precisament. El que passa és que a alguns els va costar ben cara la resistència a aquell règim dictatorial. A Camps no, diguem que perquè tenia quinze anys, si més no. I clar, per això s’apunta al moviment dels “resistentes y héroes democráticos en la Comunidad Valenciana aguantando un Gobierno imposible, absurdo, extraño y antiespañol“. Atenció! Que això d’adjudicar carnet d'”antiespañol” també era molt d’aquella època. I allò de “quien no està conmigo está contra mi“, també.

En fi, algú del PP un poc més llegit, haurà d’explicar al señor President les connotacions del llenguatge. I també li haurà de fer saber que hi ha “héroes democràticos” que, sent o no partidaris de Zapatero, consideren i manifesten que han hagut d’aguantar un govern, precisament el de Camps, “imposible i extrany” per la quantitat d’imputats que té. I “absurde” perquè el seu President es “amiguito del alma” d’un “xorisso“.