Camps i Berlusconi

Levante EMV. 22 de Febrer de 2011

Els embolics relacionats amb els fets judicials que afecten, respectivament, tant al President Camps com al Primer Ministre Berlusconi, tenen unes certes semblances. No pel que fa als càrrecs que se’ls imputen sinó per les reaccions d’ambdós a les acusacions i per d’altres circumstàncies. Com ara:

Davant de les imputacions de que són objecte, tant Berlusconi com Camps es neguen a dimitir dels seus càrrecs i com a resposta, —siga personalment o a través dels seus correligionaris— neguen els fets, declarant que són víctimes d’una persecució política i acusant jutges i fiscals de ser executors d’eixa persecució (recordeu, entre altres, les declaracions de Rita Barberà al respecte).

Tant Berlusconi com Camps (o el seu entorn), en un intent de legitimar-se políticament, han al·ludit als molts vots obtinguts en les eleccions hagudes i al suport i adhesions que han rebut en ser acusats judicialment. Com si els vots garantiren la innocència…!

Tots dos tenen en nòmina un equip nombrós d’especialistes que s’ocupen de la respectiva imatge física i política. A més, Berlusconi és propietari de varies cadenes de televisió i les utilitza al seu servei. Camps no posseix cadenes de televisió però la televisió pública valenciana, informa, programa i manipula al dictat del PP valencià, actuant, per tant, al servei de Camps. Entretant persegueix de manera vergonyosa les emissions de TV3 al nostre país.

Un i altre governants tenen amistats perilloses. En el cas de Berlusconi hi són conegudes les relacionades amb el seu món de disbauxa luxuriosa i luxosa. Les amistats conegudes de Camps estan relacionades amb el món dels arribistes estafadors que s’aproximen al poder per fer diners fàcils i fan de la corrupció font de negocis. Amistats perilloses en qualsevol cas.

Tant Berlusconi com Camps han contribuït a devaluar la imatge del governant. I, al marge de si seran absolts o no dels respectius contenciosos judicials, quedaran malvistos per a la història: Berlusconi com un ancià groller de vida dissoluta. Camps com aquell que es va relacionar amb “xorissos” que l’adulaven, als quals considerava “amiguitos del alma”.