Article

Cartes al diari

Levante EMV.

Les cartes que hom escriu als diaris, hi constitueixen, segons diuen, una de les seccions més llegides. Aquestes seccions són veritables espais per a la llibertat d’expressió, encara que en petites dosis, perquè una o dues planes de periòdic donen per a poc. Són els renglons que mostren el pensar i el dir de la gent i ens hi fan veure la pluralitat i varietat dels nostres conciutadans i conciutadanes. I podem trobar-hi en els escrits, que encara n’hi ha de feixistes i d’ignorants, però també llegim els de persones assenyades i cultes. I hi ha gent que hi mostra il.lusió i gent amb desesperança. Uns i altres desitgen —desitgem— que les lletres que escrivim arribaran als ulls d’algú que s’identificarà amb nosaltres o que, en ser llegides, convenceran de la bondat d’allò que diem.

Les cartes als diaris són aquells espais de llibertat que ens poden treure de l’anonimat de cada dia i de la resignació callada. Però hi ha diaris que les manipulen i només hi posen aquelles que fan de comparsa de la línia editorial. O se n’inventen quan convé o les hi suggereixen. Aleshores, els espais d’expressió es converteixen en grolleres caricatures de llibertat, en ganyotes que fan de les persones que hi escriuen, tristes comparses i colla d’addictes que res tenen a veure amb la categoria de lector i lectora. Per això, els diaris manipuladors solen tenir molts espais de “cartes” i/o de suposats comunicants telefònics. Són la justificació de la seua maniobra.

Quan hi ha pluralitat, reconforta trobar cartes-crit com la de Mª Dolores Alberola dissabte passat en aquest diari que clamava: “Pau, pau, pau, pau… sembla que m’estic tornant boja: és una absesió que tinc aquests dies. Repetisc aquestes paraules fins i tot pel carrer. OTAN sí, OTAN no… menys mal que vaig votar no a l’OTAN“. Igualment fa bé trobar cartes-poema com la del mateix dia de José Fernàndez que, també traduïda del castellà com l’anterior, conta que “…vaig seure en el banc d’una ermita, després va sonar una campana i caigué una volva de neu, en l’instant que un somni em contava una història i un captaire m’aproximava la seua mà…” són cartes-crit i cartes-poema de la gent.