Article
Mitjans de comunicació
Cartes al diari
Levante EMV.
Les cartes que hom escriu als diaris, hi constitueixen, segons diuen, una de les seccions més llegides. Aquestes seccions són veritables espais per a la llibertat d’expressió, encara que en petites dosis, perquè una o dues planes de periòdic donen per a poc. Són els renglons que mostren el pensar i el dir de la gent i ens hi fan veure la pluralitat i varietat dels nostres conciutadans i conciutadanes. I podem trobar-hi en els escrits, que encara n’hi ha de feixistes i d’ignorants, però també llegim els de persones assenyades i cultes. I hi ha gent que hi mostra il.lusió i gent amb desesperança. Uns i altres desitgen —desitgem— que les lletres que escrivim arribaran als ulls d’algú que s’identificarà amb nosaltres o que, en ser llegides, convenceran de la bondat d’allò que diem.
Les cartes als diaris són aquells espais de llibertat que ens poden treure de l’anonimat de cada dia i de la resignació callada. Però hi ha diaris que les manipulen i només hi posen aquelles que fan de comparsa de la línia editorial. O se n’inventen quan convé o les hi suggereixen. Aleshores, els espais d’expressió es converteixen en grolleres caricatures de llibertat, en ganyotes que fan de les persones que hi escriuen, tristes comparses i colla d’addictes que res tenen a veure amb la categoria de lector i lectora. Per això, els diaris manipuladors solen tenir molts espais de “cartes” i/o de suposats comunicants telefònics. Són la justificació de la seua maniobra.
Quan hi ha pluralitat, reconforta trobar cartes-crit com la de Mª Dolores Alberola dissabte passat en aquest diari que clamava: “Pau, pau, pau, pau… sembla que m’estic tornant boja: és una absesió que tinc aquests dies. Repetisc aquestes paraules fins i tot pel carrer. OTAN sí, OTAN no… menys mal que vaig votar no a l’OTAN“. Igualment fa bé trobar cartes-poema com la del mateix dia de José Fernàndez que, també traduïda del castellà com l’anterior, conta que “…vaig seure en el banc d’una ermita, després va sonar una campana i caigué una volva de neu, en l’instant que un somni em contava una història i un captaire m’aproximava la seua mà…” són cartes-crit i cartes-poema de la gent.