Corrupció immobiliària

Levante EMV. 6 d'Abril de 2006

El cas de Marbella no ha sorprés ningú. Tothom sospitava de fa temps, que hi imperava la llei del “pelotazo” i el descontrol urbanístic.

Ací, al nostre país, també hi ha moltes sospites ben fonamentades i, si acaben provant-se tal com hauria de ser, tampoc ningú no s’hi sorprendrà. Ens hem acostumat a viure sabent que en el negoci de la construcció no sempre hi ha aigua clara. Ja ho va dir un fiscal en un congrés de juristes celebrat a Valencia i ho diuen les ONG relacionades amb el tema: en els projectes urbànístics i dins dels àmbits municipals, és on més corrupció existeix.

La situació generada per la manera com està produïnt-se el procés urbanitzador, és perversa des de molts angles. Hi ha l’esmentada corrupció amb diners pel mig, que també afecta a canvis il.legals en els censos electorals, tal com s’explicava en aquest diari diumenge passat. Hi ha l’agreujament de problemes mediambientals i la creació de nous d’aquests problemes. I hi ha la fabricació de mentides per amagar-los.

Però la perversió del sistem abasta més àmbits: ha creat entre part de la població una actitud complaent amb els diners fàcils, ha transmés la idea que els guanys econòmics ho justifiquen tot, ha provocat la transformació de molts ciutadans en vulgars especuladors, ha afavorit l’avarícia i el recel i ha creat enemistats greus entre familiars i veïns a causa de les divergències en els preus dels camps o en els plantejaments urbanístics.

Hi ha a més un fet molt perillós. S’està aplicant la política del “pa per a hui, fam per a demà”. S’ha centrat tot el desenvolupament econòmic en la construcció i s’estan perdent altres mitjans de producció. De què viurem d’ací a uns pocs anys? Quins mitjans econòmics s’ofereixen als nostres fills i als nostres nets després del negoci del ciment i les rajoles?.