Cultura del territori

Levante EMV. 17 de Novembre de 2009

Diumenge passat vaig llegir una entrevista amb Arancha Muñoz, Directora General de Territori i Paisatge, i després de la lectura no vaig saber si alegrar-me o indignar-me.

M’alegraria si la “estratègia territorial” que ha llançat la Generalitat amb la finalitat de racionalitzar l’ocupació del sol, comptara amb tots els recursos i la voluntat política ferma per rectificar males actuacions passades i presents, alhora que propostes clares i obligatories per planificar el futur. La Directora General diu coses que subscric, com per exemple que créixer no vol dir ocupar més territori sinó que hi ha àrees que, si cal, es poden densificar més. O quan diu que el creixement s’haurà de supeditar al respecte a la “malla verda” (espais de valor cultural i ambiental de cada municipi) que prèviament s’haurà determinat. Els dubtes venen quan no se saben els criteris ni quins polítics, quins tècnics i quins sectors socials intervindran per determinar el valor i abast d’eixa “malla verda”.

I la indignació ve quan diu que en diferents processos d’ocupació del territori que estan en marxa, hi ha drets adquirits i la Generalitat no hi pot intervenir. Perquè, anem a vore: qui va donar en el seu moment el “vist i plau” a la major part dels “drets adquirits” que van contra el territori? Ajuntaments? Generalitat? No té majoria d’alcaldes el PP? Per què el seu partit no els hi aportava criteris respectuosos amb el territori i els exigia el seu compliment? I la Generalitat, ¿no aprova, i desaprova Plans urbanístics i altres afers que intervenen en el territori? Per què no ha sigut rigorosa? Per què ha menyspreat propostes de determinats grups socials que denunciaven el que ara la Directora General mostra? I per què ha llançat respostes victimistes i de refús quan des d’Europa desqualificaven moltes de les actuacions valencianes? La Directora General també ha afirmat que hi ha una manca de cultura del territori. I té raó. Li ha mancat dir que la Generalitat del PP, en quatre legislatures no ha fet cap campanya ni actuació per afavorir eixa cultura.

Enteneu la indignació?