El coixinet

Levante EMV. 20 d'Abril de 1999

El tren on viatge avança entre la mar i un tossal ple de pins. A la mateixa filera que jo, però a l’altra banda del passadís, un xicon d’uns 16 anys dorm profundament. Reclina el seu cap sobre un coixinet que descansa en el vidre de la finestreta, a la seua dreta. De vegades es gira cap a l’esquerra i aleshores posa el coixí sobre la barana que separa el seu seient del del costat que és buit, i hi deixa el cap. En un altre moment, el cap el tomba cap enrere mentre abraça el coixinet sobre el pit.

El capçal sembla blanet, de tacte suau. L’adolescent hi dorm a gust. Em recorda les criatures de tres anys el primer dia que entren a escola, perquè a molts centres d’educació infantil demanen que porten amb elles un coixinet. Aquest objecte és el lligam afectiu que els uneix amb la seua casa i amb el moment dolç d’anar a dormir. Hi ha xiquets i xiquetes que els primers dies no se’n separen ni un moment. S’abracen al coixinet, hi deixen el cap i s’hi adormen plàcidament. Quan ja es familiaritzen amb l’escola van abandonant-lo a poc a poc i llavors s’hi conserva com a punt de referència per assenyalar el lloc que els correspon sobre l’estora o, en altres casos, per propiciar-los moments de relax.

Hi ha infants que quan alguna nit dormen fora de sa casa porten amb ells allò que els acompanya habitualment en el seu propi llit: un osset de pèl suau, una nina, un coixí. Són lligams afectius per afavorir que la son vinga dolça. Hi ha qui arrastra aquest costum durant uns quants anys, fins i tot, fins l’adolescència. Pense que és aquest el cas del meu company de viatge.

El tren continua el seu camí com un cuc gran que serpenteja. Arribem a València. El xicon del meu costat desperta. S’alça i del prestatge agafa una bossa de viatge, l’obri i hi deixa tendrament el coixinet. Tanca la cremallera, es pentina els cabells amb els dits, mira amb autosuficiència una joveneta que hi passa. Es fa el masclet, posa cara de dur, avança pel passadís, ben ert. Segurament no dirà a ningú que dins de la seua bossa de viatge porta un coixinet ben tou.