Matricula en valencià

Levante EMV. 26 d'Abril de 2011

El 5 de maig comença el periode de matriculació dels xiquets i xiquetes que inicien la seua escolarització. I, com cada any des d’en fa molts “Escola Valenciana” realitza una campanya sota l’eslogan “Matricula en valencià”. Es tracta d’una campanya dirigida a pares i mares, senzilla i explicativa que anima a inscriure les criatures en els Programes d’Ensenyament en Valencià (PEV) o en els Programes d’Immersió Lingüística (PIL) La recomanació que hi fa no és banal: aquests dos programes, on la nostra llengua té una presència preponderant, són els únics que garantixen que en acabar l’escolaritat bàsica, els xiquets i xiquetes dominaran per igual les dues llengües oficials. Mentre que en altres programes on el valencià és només una assignatura i té poca presència en la resta de matèries, el bilingüisme no està garantit perquè el domini de valencià serà deficitari.

La mateixa Conselleria d’Educació ha realitzat investigacions que confirmen que els alumnes dels programes en valencià obtenen més bons resultats en valencià, castellà i anglés. Perquè aprendre de manera primerenca dues llengües, prepara i afavorix l’aprenentatge d’una tercera i d’altres.

Però n’hi ha més: coneixer llengües és obrir la ment, és coneixer cultures i aprendre a respectar-les i estimar-les. I en el procés d’aquest coneixement, no es pot desaprofitar el bagatge i les possibilitats que aporta l’aprenentatge i ús del valencià que és la llengua pròpia dels valencianoparlants i la llengua pròxima dels no valencianoparlants. Per això mai no entendré els arguments d’algun pare o mare —que actualment en són ben pocs, per cert— que desitjaria que els seus fills no dominaren el valencià. És com si, tenint la possibilitat d’utilitzar els dos braços, volguérem que els nostres fills n’utilitzaren només un. O com si volguérem que només conegueren un programa de l’ordinador quan hi ha possibilitats d’utilitzar-ne més.

I per tot això que acabe d’esmentar, l’administració valenciana no hauria de fer ni un pas endarrere i sí molts passos endavant en la potenciació del coneixement i ús de la nostra llengua. És la seua obligació.