Article

Posem per cas: Berlusconi

Levante EMV.

Posem per cas que Berlusconi no ha comés cap delicte. Vull dir que, en realitat, celebrar festes fastuoses i voltar-se de jovenets no constitueix un fet delictiu. I encara que alguna —posem per cas— tinga l’ofici de prostituta, tampoc aquesta circumstància és punible.

Tampoc no constitueix delicte que alguns dels seus convidats consumisquen cocaïna —posem per cas— perquè, al cap i a la fi, Berlusconi, ni la proporcionava ni tenia per què saber-ho.

Posem per cas que traslladar amistats a festes privades en avions públics no siga il·legal. I, en fi, que no siguen demostrables altres afers dels que s’acusa el Premier italià. Aleshores, Berlusconi continuaria éssent una persona legalment innocent. Perquè tampoc no és delicte fer-se costoses operacions de cirurgia estètica, ni que li agrade el sexe jove —posem per cas—. No, però es fa evident què aquest polític és, de totes totes, un irresponsable que practica un modus vivendi absolutament inadequat per a un dirigent públic, que practica la disbauxa i que —si més no— ha introduït la banalitat, l’espectacle i el mal gust en la política d’aquell país. I són molts els ciutadans italians que s’avergonyeixen de tindre’l per president. Però, clar, aquests no són els qui el voten i jo em pregunte quines són les raons que tenen els nombrosos electors berlusconians per donar-li suport. Pense que raons —vull dir això de raonar— no en deuen tindre moltes sinó que, interessos a banda, han assimilat la banalització de tots els aspectes de la vida, també de la política, que durant anys han transmès els mitjans de comunicació i el sistema consumista imperant. Aquesta banalització ha reduït el pensament crític, ha trastocat el sistema de valors, ha provocat l’adhesió a l’espectacularització i ha introduït en la gent el conformisme i l’absència d’ètica. Alhora, ha fomentat la comoditat mental i per tant, el refús a prendre iniciatives i a responsabilitzar-se de fets col·lectius. Ha generalitzat la por a pensar i la por al canvi.

És possible que les coses siguen així també en determinats àmbits de casa nostra, posem per cas?