El vel
La polèmica sobre la prohibició del vel en els centres d'ensenyament requereix consideracions diverses: D'una banda hi ha el dret a la llibertat religiosa el qual implica que cap símbol religiós, ni creus ni estrelles de David ni altres, ha de presidir els llocs freqüentats per tot tipus de gent com ara oficines administratives, espais d'ensenyament, o centres hospitalaris. Però ja en aquest cas podem entrar en col·lisió amb organismes que es declaren confessionals però que estan obligats a atendre qualsevol persona, com per exemple els centres educatius concertats i els hospitals. Tot i que la propietat i gestió dels mateixos puga ser de grups religiosos, si són oberts a ciutadans en general i han d'acollir tot tipus de persones, no haurien de fer ús públic dels seus símbols, per respecte als qui no els reconeixen. Però ho fan: collegis concertats i hospitals catòlics, fan ostentació del seu caràcter religiós.
Hi ha, d'altra banda, l'ús individual de símbols religiosos. Gosaria algú prohibir les creus i medalles que un alumne portara penjats al coll? Segurament no, jo no ho faria. Però en aquest cas tampoc no s'hauria de prohibir el vel islàmic ni la kipá jueva ni el turbant sij, si es dona el cas. Perquè si és així també caldria impedir l'entrada a la Universitat d'una monja catòlica que, vestida com a tal, hi anara a estudiar.
Ara bé, un cas diferent és el del professorat o persones amb autoritat o influència sobre un grup de gent. ¿Podrien dur vel, turbant, creus o kipá quan fan classe? Si es diu que no, una monja o un religiós amb hàbits, per exercir la docència haurà d'usar una vestimenta laica. Les normes han de ser les mateixes per a tots.
Però hi ha altres consideracions que no són religioses, com la de que ningú no ha de dur la cara tapada. Ni burkes, ni passamuntanyes ni cascs complets quan no són necessaris. La seguretat i la comunicació humana necessiten del gest, que ens puguem reconéixer, que ens puguem mirar.
Finalment, el respecte cap a un centre d'ensenyament i la tasca que s'hi fa, exigeix que els usuaris no porten elements de distracció per a ells o els altres. I amb freqüència, gorretes i altres complements o vestimentes han servit per a la desviació dels objectius que en aquell lloc s'han d'acomplir. També això cal tenir-ho en compte.
Camps: Drets Humans, Educació, Religions. | Enllaç permanent