La setmana passada a Luxemburg i a Roma hi hagué sengles reunions que, al capdavall, van resultar una mateixa cosa. En el primer cas, representants de la U.E. aprovaren una directiva duríssima contra la immigració clandestina, obviant qualsevol dels principis humanitaris que en altres moments van distingir el bon fer europeu. Mentre que a Roma, caps de 183 països reunits en la Cimera de la FAO, no van estar capaços d’acordar mesures per pal·liar la fam al món. Dues reunions que mostren la insolidaritat portada a I’extrem i que, a més, són la mateixa cosa. Perquè fam i immigració formen un cercle tancat. O és que algú pensa que els 850 milions de famolencs, esperaran la mort resignadament? Doncs no. Els més resistents, els qui tindran forces, en fugiran. Amb papers o en sense. Creuaran deserts i travessaran mars. A peu, en pasteres o en avions, tant se val. Trencaran tanques electrificades i plantaran cara als seus perseguidors legals. Què farieu vosaltres si l’estòmac buit us arrapara les entranyes? Què farieu veient els germans desnodrits, les mares amb els pits escorreguts i els fills demanant un pa inexistent? Què farieu?
En són 850 milions, els famolencs. A Espanya n’hi ha cinc milions. Ni la FAO ni els capitosts de 189 països del món, no faran -no farem- res per ells. I la Unió Europea ja els prepara la benvinguda: els tancarà amb pany i clau en centres d’internament durant any i mig i després els retornarà al seu lloc de fam. Només que, quan podran, ells començaran novament. Tornaran a vindre i refaran el cercle.
NOTA: També va ser la setmana passada que ens va deixar Josep Vicent Marqués. El seu eslogan dels anys 70, “Ni fam, ni fum, ni fem“, és ara més actual que mai. Et recordem, amic.
Al món hi ha molts pobres, tots ho sabem. Gairebé dos terços de la població ho són. Però la xifra esgarrifosa pertany al continent africà. La xifra que esborrona, la de la gent que mor de fam, la de xiquets que no sobreviuen a la misèria, es troba allà. Però també a altres llocs. A tot el món, són més de 40 milions de persones les que cada any moren per no poder menjar. De xiquets en són 35.000 els que moren cada any per problemes relacionats amb el subdesenvolupament.
Al món hi ha uns pocs super-rics, tots ho sabem. Als Estats Units, només un 1% de la població té en les seues mans el 30% de la riquesa d’aquell país. Si comptem per famílies, a nivell de tot el món només en són 360. És a dir, 360 famílies que, elles soletes, posseeixen tants bens econòmics com 2.500 milions de persones totes juntes.
Al món hi ha molts pobres i pocs rics. És a dir, hi ha pobres perquè hi ha rics o, el que és el mateix, hi ha rics perquè hi ha pobres. Tots ho sabem, però ja no està de moda dir-ho. I els del G8, que representen els rics, es reuneixen a sovint. Ja fa anys que ho fan. I ells continuen sent rics i els pobres continuen sent pobres.
Enguany, a les veus dels manifestants que ja són habituals durant les reunions del G8 , s’han unit les de cantants coneguts que han pretés mobilitzar la població. També la campanya “pobresa 0” engegada fa unes setmanes per diverses ONG ha congregat moltes veus demanant una cosa tan obvia com és recursos per a tots. La condonació real del deute extern, la dedicació del 0’7% del PIB de cada país en accions d’ajuda al desenvolupament i un comerç mundial que responga a regles de justícia, són entre altres, qüestions encara pendents en les polítiques internacionals. I en les nacionals perquè no hi ha que oblidar que al país Valencià, un 4% dels habitants viuen amb rendes per davall de la meitat del sou base. A tot l’estat espanyol en són uns 9 milions. És que, encara que no ens ho semble, vivim a un món de pobres.
Són les 17 hores del divendres 14 quan comence a escriure aquesta columneta i en aquestes 17 hores, han mort de fam o malnutrició 6.200 xiquets i xiquetes.
Ahir es va clausurar a Roma la cimera de la FAO sobre alimentació la qual s’havia proposat com objectiu reduir a la meitat, en 12 anys, la fam existent al món. És a dir, els 800 milions de famolencs que hi ha actualment, convertir-los en només 400 milions. L’acte de cloenda de la reunió s’hi va avançar dues hores perquè Berlusconi, l’amfitrió de l’event, havia de veure el partit que jugava l’Italia als mundials de futbol.
Han passat quinze minuts des que he començat a escriure aquesta columna. Ara són 177 més, els xiquets i xiquetes morts. Els mundials de futbol continuen.
A la reunió de la FAO van assistir representants de 180 estats del món. Bush no hi va anar. Ell es trobava preparant la guerra contra els terroristes d’els eixos del mal o de la justícia infinita. La fam, en un sol dia causa una quantitat de morts, molt superior als que produeixen els actes terroristes en tot un any. De només criatures, ja en són 400 les que han mort mentre escrivia aquestes ratlles.
Els poderosos realitzen experiments agrícoles en paísos del tercer món que destrossen els sistemes agrícoles i els mercats interns que alimentaven els pobres. Els poderosos han convertit enormes extensións de terrenys del tercer món en enormes plantacions de cereals per a fer piensos destinats a l’alimentació animal. Els animals així alimentats, seran consumits per la gent del primer món que té recursos.
La reunió de la FAO ha acabat. Els Mundials continúen. El 87% dels bens i recursos del món segueix en mans del 20% de la població més rica. El 20% de la població més pobra posseeix un 1,4%.
He tardat 45 minuts en escriure aquestes línies. Ja hi ha 533 criatures més que han mort de fam.
