Carme Miquel

He llegit unes declaracions d'uns joves a propòsit de les mesures anti crisi i m'he fixat en una que deia "no volem viure pitjor del que han viscut els nostres pares". Gairebé al mateix temps, un informe sobre la petjada ecològica, és a dir sobre els recursos del planeta Terra que gastem per viure com vivim, fa notar que el conjunt de la humanitat necessitaríem l'equivalent a dos planetes si seguim amb el nivell de consum actual. Amb una Terra no en seria suficient però la paradoxa és que no en tenim una altra. És per això que les declaracions del jove que diu que no vol viure pitjor que els pares, cal puntualitzar-les. No és que en un futur immediat tinguem que viure pitjor sinó que és necessari que visquem d'una altra manera. La crisi, precisament, hauria d'haver-se aprofitat com una oportunitat per anar transformant les pautes econòmiques, per canviar la manera de produir i la manera de consumir. L'especulació financera i el consum per damunt de les possibilitats, ha sigut la causa principal de la crisi i en molts casos, el cas valencià per exemple, s'ha afegit la bambolla immobiliària. Doncs bé, no es veu que hom pose mesures per reorientar aquests aspectes. Es vol superar la crisi injectant diners a empreses financeres i que torne la societat del consum excessiu irracional i depredador que hem viscut.

El cas és que eixe mateix consum és el que està esgotant el planeta Terra. I la manera de distribuir els productes també hi contribueix, amb un transport que gasta molta energia, entre altres coses.

Així és que, orientar l'economia en un sentit diferent hauria de ser una prioritat de tots: els responsable polítics, els responsables econòmics i la ciutadania. Per exemple afavorint el consum de productes de proximitat, i promovent les formes netes de produir com l'agricultura ecològica, els productes reciclats, les energies renovables... tot un altre plantejament. I els joves han de saber que no poden viure de la manera consumista que han viscut els seus pares. Ni millor ni pitjor, simplement han de viure de manera diferent.

Fa uns dies, Sevilla i Granada reunien desenes de milers de joves en sengles "macrobotellots". Entretant a València, en Falles, molts espais públics es convertien en llocs on molta gent jove consumia alcohol. I el mateix ocorre en moltes ciutats: la pràctica de l'anomenat "botellón" és generalitzada. I preocupant.

Darrerament vaig veure un reportatge sobre estudiants espanyols que estan a Europa amb beques Erasmus. El reportatge se centrava en les festes freqüents que organitzen en les cases que comparteixen. Abastir-se d'alcohol era la primera tasca i consumir-lo era l'objectiu fonamental. A la pantalla mostraven, com qui mostra un trofeu, la quantitat de beguda adquirida i feien aquell riure que volia ser transgressor però que resultava estúpid. El mateix riure i comentaris ximples que feien els joves del macrobotellot de Sevilla quan les càmeres els entrevistaven.

La ingesta abundant d'alcohol, per a molta gent jove, s'ha convertit en una finalitat. Perquè en aquesta societat consumista que vivim, consumir no és només un mitjà per aconseguir alguna cosa, sinó un hàbit que ha esdevingut objectiu, al marge dels seus resultats. Per als qui practiquen l'alcoholisme en grup, només el fet de beure ja compleix una funció: és fer "allò que toca fer" i en conseqüència se suposa que dóna prestigi, que ajuda a la integració en el grup d'iguals. Alhora que també es planteja, segurament, com un element de rebel·lia front allò establert. I és ben trist perquè ens mostra una gent jove sense criteris, sense valors, dòcil amb el món que fa negoci amb el seu oci, per molt que creguen o vulguen mostrar el fet com trencador.

La situació és molt preocupant perquè ens fa vore  un ample sector de joves alienats, irresponsables, que ignoren els riscs i no valoren la seua salut. Una gent sense objectius ni imaginació. És per això que urgeix aportar-los uns altres paràmetres de vida, uns altres models i referents per al seu oci. I refusar els models públics negatius com el d'Uriarte, diputat i President de "Nuevas Generaciones" que va provocar un accident quan conduïa amb el doble d'alcoholèmia permesa. Però el PP, en boca de Rajoy i amb aplaudiments de molts, li aportà públicament el seu suport. Una irresponsabilitat més d'aquest partit.

Sembla impossible que un adolescent puga cometre delictes tan greus com els que anem coneixent. Esborrona el grau de crueltat i la depravació que comporten fets com les violacions en grup i altres de caire semblant, realitzats per joves estiguen o no dins de l'edat penal. Però, sobretot, és preocupant que no es realitze una reflexió en profunditat sobre aquest fenòmen que ja ve de temps i que ens mostra una societat malalta. Perquè, tot i no ser generalitzables eixos comportaments al conjunt d'adolescents i gent jove, la quantitat de fets delictius i l'extensió i la gravetat dels mateixos indiquen una realitat que no cal obviar.

Com a resposta, darrerament, ens hem trobat unes diatribes sobre la conveniència o no de rebaixar l'edat penal, la qual cosa seria només una part del problema. Perquè hi ha moltes més coses que ens cal plantejar. A tall d'exemple n'apunte algunes:

La gent jove és plural i per tant hi ha de tot, però els qui ens hem dedicat a l'educació durant molts anys, hem apreciat en bastants grups d'adolescents, uns canvis traduïts en actituds que els mostren amb poca sensibilitat, una disminució de la capacitat d'emocionar-se, absència d'empatia és a dir de la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i per tant de sentir, si més no, compassió. Amb el resultat, entre altres, d'una manca de respecte per les persones que pot resultar ofensiva o dolorosa per als pròxims. Hi observem també menys capacitat per relacionar-se de manera positiva i dificultats per expressar els propis sentiments i per participar i conviure a partir d'unes normes col·lectives.

Val a dir que per entendre molts dels comportaments adolescents actuals, caldrà analitzar a fons l'actuació de les famílies i alhora el paper de la televisió en la seua formació o deformació i, de manera molt important, el paper d'internet i les seues xarxes. Sense oblidar que els valors socials dominants, mercantilistes i consumistes, afavoreixen la formació d'un tipus de persona adolescent egoista i hedonista, acrítica, que no fa grans distincions morals entre el bé i el mal. El problema és de tots i cal començar ja a resoldre'l.

Una discoteca ligth de Granada, ha organitzat una subhasta de xiques. És a dir: als xics se'ls repartien diners de mentiretes, quan més prompte hi arribaven més diners. Les xiquetes voluntàries desfilaven, responien a diferents proves i començava la subhasta. El guanyador adquiria dret a estar amb la subhastada en un apartat VIP de la mateixa discoteca. Se'ls servien refrescs.

Les discoteques light, són les que funcionen en horari de vesprada, tenen permesa l'entrada a menors de setze anys, no poden servir begudes alcohòliques i se suposa que són inofensives per a la salut física i mental dels assistents. Però, independentment del tema alcohòlic, el que fan és promoure el model de discoteca barroera i alienadora, característic de la majoria d'establiments d'aquest tipus. Són el pas previ cap a un consum d'oci manipulat i, generalment, insà. Les light són un pur mimetisme de les altres: música amb un nivell de decibelis elevadíssim, foscor i llums psicodèl·liques... I també insinuacions de contingut sexual per atraure la clientela, a més d'una orientació masclista.

El fet de Granada és indignant i mostra el nivell de menyspreu que es té cap al món adolescent. Les persones adolescents són fàcilment manipulables perquè des del lògic desig d'indepèndència i d'incorporació a un món adult propi, amb l'esclat de sentiments i la necessitat de comprensió i estima i en el procés d'afermament de la pròpia personalitat, amb una feblesa de la que no són conscients, contitueixen una pressa fàcil. Entre el desconcert —i de vegades deixadesa— familiar, entre les propostes repressores i irreals procedents de part del món religiós i entre la desvergonya dels qui fan negoci amb l'oci de la gent jove, l'adolescent esdevé una persona utilitzada i desprotegida psicològicament. I això és individualment i socialment greu.

Fa poc més d'un any quatre joves van ser detinguts en relació al desallotjament del Casal okupat Malas Pulgas de València i acusats d'actes terroristes, per la qual cosa el cas passà a l'Audiència Nacional. L'Audiència va considerar que no tenia lloc la tipificació de terrorisme per als fets i retornà el sumari al jutjat de València. Però des d'ací, el jutge insistia que devien ser jutjats per la Llei Antiterrorista i presentà recurs contra aquella decisió. Finalment, el Tribunal Suprem novament hi ha descartat el delicte de terrorisme i ha retornat el cas als jutjats valencians.

L'assumpte seria una notícia de tantes de no ser que durant més de quatre mesos els joves van estar a la presó de Picassent i, a més, sotmesos al règim FIES (Fitxer d'Interns d'Especial Seguretat) la qual cosa suposa l'aplicació de mesures molt dures, entre altres la incomunicació. D'altra banda, un sector dels mitjans de comunicació, en aquell moment va transmetre una informació sensacionalista o tendenciosa que, ja d'entrada, criminalitzava els joves i els considerava culpables d'actes terroristes, a pesar que moltes persones i col.lectius socials van manifestar el seu refús o recels cap a unes acusacions que, pel que s'anava veient, semblaven inconsistents.

Descartat doncs el greu delicte del que s'acusava els joves, ara podria passar que foren jutjats per un delicte de faltes. En qualsevol cas, ¿qui els resarcix del temps i les mesures excepcionals que se'ls aplicà a la presó? Qui es fa càrrec de les greus conseqüències i seqüeles que això ha tingut per a ells i les famílies? Qui els retira els qualificatius de terroristes que directament o indirectament es van fer públics des d'alguna premsa? Tothom té dret a ser considerat innocent fins que no es prove la culpabilitat. En aquest cas no ha sigut així i unes persones han sofrit "de manera preventiva" les conseqüències.

Dies passats vaig llegir a la premsa dues notícies relacionades amb gent jove. Una feia referència a la detenció de quatre xicots de Vilareal i Onda, pressumptament membres d'una quadrilla que destrossava mobiliari urbà amb cotxes furtats als que després calava foc. En una sola nit havien fet danys per valor de 120.000 euros. Tres dels detinguts van quedar en llibertat i un ingressà a la presó. Dos d'ells tenien antecedents penals. L'altra notícia explicava que una jutgessa deixà en llibertat, encara que encausats per danys i desordres públics, deu joves que pressumptament havien atacat amb pals i pedres uns aficcionats del Levante U.D. Alguns d'ells tenen antecedents penals. El delegat del govern, Juan Cotino els va definir com "gent radical".

Una tercera notícia aparegué dissabte passat en forma d'article signat pels pares i mares dels joves okupes que van ser desallotjats del casal Okupat Malas Pulgas i ara estan empresonats a Picassent fa ja més de quatre mesos. En l'article, els famliars explicaven l'impasse en que es troba el tema. Comparar la situació dels joves okupesempresonats, amb la dels joves de les noticies anteriors causa autèntica indignació. No dic que les actuacions amb els grups esmentats en primer lloc, siguen o no correctes car no tinc opinió al respecte. Però pel que fa a les actuacions amb els tres joves okupes empresonats no puc més que manifestar, com a mínim, estupor: no tenen antecedents i se'les detingué per uns actes que encara no se'ls ha provat i que, en tot cas, mereixerien la qualificació de vandàlics. Però se'ls qualifica de terroristes amb acusacions que -tal com reflectí la premsa en el seu moment- són d'una vaguetat que no poden més que fer dubtar al ciutadà normal i condueixen a pensar que estan a la presó pel seu qüestionament del sistema establert, la qual cosa els fa molestos i susceptibles de sospita. I amb tot això, tenim la percepció que les llibertats personals estan sofrint un retrocés en esta societat global de guerres preventives que, a nivells locals, es concreta en empresonaments preventius.

Els pares i mares dels joves empresonats, en el seu escrit demanen una resolució ràpida de la situació. Em solidaritze amb ells i m'afegisc a la seua petició. Com ells, voldria poder confiar en la justícia.