La mel i la fel

Novel·la que barreja de manera equilibrada el realisme social i l’imaginari màgic valencià. A partir de les històries personals de les dues protagonistes, mare i filla, la narració planteja un món dual en molts aspectes: món de dones i món d’homes; món de rics i món de pobres; món de religions i morals repressives i món de natura i morals naturals.

Les experiències vitals de les protagonistes, situades a les acaballes del segle XIX, constitueixen un cant a la vida i són els eixos centrals que ens mostra un món d’emocions, de rivalitats i de lluita per la supervivència, expressades des de la quotidionitat dels quefers i els costums d’un poble. Com a escenari que els sosté, hi trobarem el paisatge de la Marina Alta amb l’omnipresència del Montgó. Aquest fet confereix dues característiques a l’obra: la lituraturització del paisatge i la personificació de la muntanya que en la narració esdevé una mena d’oracle o deu protector.

La història central de les dues protagonistes, els seus amors respectius, les complicacions que se’ls presenten al llarg del seu viure, les seues estratagemes… donen pas a les vivències d’un món de dones amb complicitats sòlides i a tot un seguit de personatges, cadascú amb la seua història singular, que al llarg de la narració van deixant empremptes diverses i colpidores.

El llenguatge de la novel·la, molt àgil, que combina la rica parla popular de la zona i la prosa poètica, és un element més que contribueix a gaudir amb la lectura de La mel i la fel.