“Alamedetes de Cervantes”

Levante EMV. 23 de Desembre de 2008

Enfront de l’escola Cervantes de València, entre les torres de Quart i el carrer Corona, vigilats per l’estàtua del Palleter, hi ha uns jardinets dels de “tota la vida”. Els seus plataners, més que centenaris, han fet ombra a diverses generacions de criatures quan entraven i eixien de l’escola esmentada, i també als xiquets de la Beneficència, que, en filera i amb el cap rapat, sortien per la gran portalada d’aquella benèfica institució. Aquests arbres han acollit els llauradors i els comerciants quan, des d’extra-murs, introduïen les seues mercaderies. I als turistes que s’han parat a contemplar les torres. De vegades, les branques dels plataners han constituït l’únic sostre que ha aixoplugat els nombrosos habitants del carrer que han fet i fan dels bancs de les “Alamedetes” la seua casa. Són arbres amics que han acompanyat la vida dels valencians durant els darrers cent i més anys.

Abans, en aquell lloc hi havia la muralla cristiana, assolada al segle XIX. I més antigament, fins el XVII, per aquella zona se situava el barri dels moriscos i un poc més cap al riu hi havia la “Pobla de les fembres pecadrius”, el gran bordell de casetes amb jardí ben cuidat que albergava les passions ocultes de la ciutat. Potser algunes restes de tot allò, encara beuen la mateixa aigua que les arrels dels plataners quan els reguen.

Però darrerament el projecte d’un aparcament sota les Alamedetes va fer saltar l’alarma i l’Associació d’Amics dels Jardins va advertit del possible perill que memòria i natura desaparegueren sota l’imperi del formigó. Finalment, aquesta associació comunica que l’Ajuntament ha rectificat i respectarà les “Alamedetes”. Al menys, de moment, ha triomfat el seny. “Volem una València verda i piatonal”, havien dit . I així és com hauria de ser en tots els casos.