Any nou

Levante EMV. 8 de Gener de 2002

La pluja ha batejat l’any nou. Sense escàndols però persistent, xip, xip,una gota rere l’altra. I de tant en tant un raig de sol.

Començar l’any amb pluja en un país on predomina la sequera hauría de ser símptoma de bona sort. Bona sort per a un any que és cap-i-cua, I els cap-i-cues també en porten de sort.

No sé que diran els qui lligen les estrelles, si de cas les han pogut mirar per un buit entre dos núvols, no sé quines en són les prediccions, però al món hem viscut els darrers temps massa sotregades i mereixeríem una mica de tranquil·litat.

Tranquil·litat que vol dir pau a l’Afganistà. Aturada immediata dels bombardejos, que ja han fet moltes víctimes innocents, i de les represàlies. Prudència i cautela extremes de la societat internacional. I bon saber fer.

Tranquil·litat que vol dir pau als territoris palestins, retirada dels israelians dels territoris ocupats Que s’ature ja d’una eixa lluita de David contra Goliat, lluita de pedres contra tancs i míssils. Lluita de desesperats que res tenen a perdre.

Tranquil·litat que vol dir pau a l’Àfrica, que vol dir aturar els “senyors de la guerra” de diferents llocs, que vol dir guanyar la batalla a la SIDA i guanyar la batalla a la fam.

Tranquil·litat que vol dir pau a l’Argentina. Pau i pa. I governants honrats.

Tranquil·litat que vol dir desenvolupament i justícia arreu del món. I respecte als drets humans i finalització de tots els fanatismes i exigència de responsabilitats als poderosos.

Tranquil·litat que vol dir que no hem d’estar tranquils. Que la condició humana és pensar, parlar i actuar. Que no cal admetre resignadament tot el que passa com si fora irremeiable.

La pluja persistent, xip, xip, de l’inici d’any, i el cap-i-cua 2.002, haurien de dur-nos sort. Però de moment només tenim el nostre sentit crític, que hem d’utilitzar, i la capacitat per indignar-nos. Amb pluja o sense ella, que el nou any ens porte la sort de ser més humans…