Article

Autonomia

Levante EMV.

No fa molt vaig estar a l’entrada d’Urgències de l’Hospital Clínic de València on varies persones amb problemes de mobilitat estaven esperant una cadira de rodes a fi d’entrar en aquell recinte o passar a d’altres dependències. Els sanitaris que estan a la porta deien que les cadires que hi havia estaven ja ocupades i calia esperar que anaren deixant-ne de buides. En un moment donat una dona digué en veu ben alta. “A ver si Zapatero se preocupa más de la sanidad…” Una cosa semblant vaig escoltar en un bar un dia que la premsa parlava del fracàs escolar: un home digué que Zapatero ens duria a l’analfabetisme.

Comentaris com els esmentats mostren dues coses: una és que els eslogans reduccionistes són fàcils d’interiorizar, per això el PP atribueix directament a Zapatero, citant-lo directament, tot allò que supose errors o mal fer. L’altra cosa que mostren els comentaris que esmente és la ignorància de part de la població en matèria de competències autonòmiques. Perquè precisament la sanitat i l’educació són competència exclusiva de la Generalitat Valenciana. És la Conselleria de Sanitat i no Zapatero, qui ha de proporcionar cadires de rodes i la Conselleria d’Educació la que ha de posar les mesures reductores del fracàs escolar. És clar que el govern autonòmic ha contribuït a eixa ignorància i en general ha atribuït al govern central fracassos o resultats negatius d’alguna actuació política que era autonòmica, mentre ignorava o amagava l’autoria del govern central en casos que la gent podria considerar positius. Una mostra n’és la confusió respecte la Llei de Dependència que és estatal però disposa unes ajudes que han de gestionar-se per les autonomíes i en el cas de la nostra han sigut mal gestionades.

Podríem dir que aquest, el confusionisme deliberat o no, a l’hora d’adjudicar responsabilitats a una o altra administració, és una de les perversions del funcionament del sistema de les autonomies. I és també causa de desafecció cap a aquesta forma d’estat. És per això que a pesar dels anys que portem en aquest sistema políticoadministratiu, cal fer, encara, molta pedagogia perquè se’n conega el funcionament i la població puga jutjar els fets polítics amb coneixement de causa.