Bous

Levante EMV. 9 de Març de 2010

No sé per què el debat sobre la prohibició o no de les corregudes de bous, provoca respostes irades i el llançament de “balons fora”, a falta d’un argumentari consistent. Jo crec que és bo que una col·lectivitat, de tant en tant es plantege preguntes sobre la idoneïtat o no de les tradicions i de determinades formes de vida pròpies i que deprés actue en conseqüència. Però es veu que l’apertura intel·lectual suficient per promoure l’autocrítica col·lectiva, no sempre es produeix i les preguntes no es responen.

Perquè la pregunta bàsica és la següent: en les corregudes de bous, aquest animal —o els cavalls quan hi actuen— ¿pateix? Podem considerar tortura la pràctica de punxar-los i fer-los sentir dolor, unes vegades per provocar les seues envestides i d’altres per debilitar-los? Es considera tortura matar sense necessitat?

I, pel que fa als bous de carrer, també em preguntaria si acomplir la legislació al respecte, és suficient per evitar la tortura que alguns solen provocar-los durant les “soltes”. Sense oblidar que el “bou embolat”, el “bou amb corda” i altres, fan patir els animals.

Doncs les respostes genèriques que he escoltat o llegit venen a dir:

“El que cal és que en el món no es torture a les persones“. Per suposat, ¿i què aporta això al debat sobre els bous?

“Els bous són animals feliços en la devesa, molt ben cuidats i fan una tasca mediambiental“. Doncs que continuen en les deveses, ¿no?

“Les festes amb bous mouen molts diners i gent que en viu“. També hi ha altres activitats que proporcionen el mateix i considerem que han de ser eliminades (aquí cadascú que comence a fer-ne la llista).

“Més cruel és criar animals en captivitat de manera accelerada, tot engreixant-los artificialment per, tot seguit, matar-los per al consum humà“. D’acord. Hi ha pràctiques de cria animal molt cruels i haurien de ser prohibides.

Jo, personalment, trobaria  bé les festes amb bous si foren incruentes, si els animals no patiren. A les places, acceptaria només el toreig amb capa, fer “passes” i tot això. Als carrers acceptaria les soltes, que els bous vagen corrent en manada o sols, que se’ls animara sense colpejar-los.

Però em diuen que el meu plantejament és avorrit i no té trellat, que les festes amb bous no són això.