Camps i les fotos

Levante EMV. 27 d'Octubre de 2009

Quan Zapatero va visitar Obama es van fer les fotografies pròpies de l’esdeveniment: els dos mandataris encaixant les mans drets o asseguts i parlant o sense parlar. Fotos normals, simples testimonis d’una trobada cordial que res més diu respecte els seus protagonistes. En canvi les fotos d’Aznar amb el que va ser president dels EEUU quan ell ho era d’Espanya, diuen molt del subjecte. Des d’aquella que es van fer tots dos amb els peus damunt una taula, en un episodi amb gens de gràcia, fins la dels “tres de las Azores”, ens parlen d’un personatge adulador i seguidista d’un Bush poc recomanable.

A Camps també li agraden les fotos amb importants. De fet és una de les peticions que va fer al seu amic “el bigotes”: que li proporcionara una foto amb Obama. No una entrevista, no una reunió, no. Simplement una foto. No va poder ser però em pregunte ¿hauria anat expressament als EEUU per fer-se la foto i res més, en viatge pagat per nosaltres?

Bé. Almenys la primera que es va fer amb Rajandra Pachauri, President del Panell Intercontinental contra el Canvi Climàtic, ens va eixir barateta. Només va haver d’aconseguir que una xiqueta es vestira amb tratge típic de valenciana i que anara a passejar per l’Albufera. Després ja estava tot fet: mentre Camps mostrava el lloc a Pachauri “per casualitat” van entropessar amb la fallereta i per “casualitat” el fotògraf es trobava en aquell lloc. Així és que plaf! foto a les primeres pàgines dels diaris. Segurament més cara ens va costar la que es va fer amb el mateix Pachauri a Estocolm quan a aquest, en representació de l’IPCC, li van atorgar el Premi Nobel de la pau. Sembla ser que Pachauri el va invitar personalment però no sé jo qui pagaria al nostre President el viatge i els tratges. Tanmateix les despeses que poguera haver-hi són “pecata minuta“. El que és pecat gran és la vanitat i el voler transmetre amb les fotos falsos missatges perquè ni les polítiques d’Obama tenen res a veure amb ell ni el canvi climàtic representa una inquietud important per a Camps, ja que projectes al respecte que havia anunciat mai no s’han dut a bon fi. Ni amb foto pel mig.