Article

Camps

Levante EMV.

Que un alt responsable polític, a canvi d’uns tratges, fóra capaç d’favorir empreses que fan negocis milionaris, indicaria que posseeix tan poc trellat que hauria de ser cessat per incapacitat. Així és que, en el tema dels vestits de Camps i dels regals que li ha fet el seu “amiguito del alma”, no crec que puga demostrar-se cap relació directa, tratge = a contracte. No. L’afer en qüestió segurament respon a maneres de fer generalitzades en molts àmbits oficials. Per exemple: sol passar que un directiu d’una entitat pública, vulga adquirir alguna cosa per a ús propi i acudisca a un proveïdor de l’esmentada entitat perquè això facilita les gestions de compra. Possiblement li dirà “on puc trobar tal cosa?” i allò més probable és que el proveïdor li la proporcione i “per cortesia” o per “quedar bé” no la cobre, amb la qual cosa s’assegura una situació comercial privilegiada. Casos així pot ser no són delictius però suposen maneres de fer que, basades en l’interés i els favors mutus, possibiliten petits o grans “xanxullos” i animen la corrupció. Per això el responsable d’un organisme públic mai no hauria d’acceptar regals procedents de cap proveïdor –o aspirant a proveïdor- . Si, damunt, el proveïdor “amic” és d’una honestedat dubtosa, els favors i el “buen rollito” han de ser totalment eliminats.

Jo diria que Camps, no ha considerat que el seu càrrec requeria d’una transparència i bon fer absoluts. Que ha sigut vanitós pensant que els regals els obtenia per mèrits propis, que té males amistats a les que estima “un ou” i que ha ficat els peus en una manera “cutre” de fer política. Motius sobrats per plantejar-se la dimissió.