Contra les dones

Levante EMV. 22 de Juny de 2004

La violència, en totes les seues manifestacions, és un símptoma de malaltia social que mostra situacions d’injustícia i manca de voluntat, manca de recursos i manca de maduresa col·lectiva per resoldre les situacions. Però la violència contra les dones, a més de tot això, mostra la pervivència secular d’un pensament i unes actituds masclistes on el sentiment de propietat cap a les persones femenines, esdevé autèntica neurosi criminal. I ningun país ni cultura ni grup social se’n lliura. En uns llocs maten dones en nom de l’honor dels homes. En altres se les viola i agredeix com arma de guerra per humiliar les poblacións en conflicte i destruir-hi les estructures familiars. En infinites ocasions se les viola o prostitueix per satisfer l’apetit sexual d’uns mascles. I en altres, l’home les agredeix perquè no accepta que ella, la muller que creuen seua, no els pertany. En tots els diversos casos està la consideració de la dona com objecte al servei del seu “amo”. Uns “amos” egòlatres, immadurs, insegurs, repugnants…

Segons el Consell d’Europa, la violència en l’àmbit familiar és la causa principal de mort i discapacitats entre les dones de 16 a 44 anys i provoca més problemes de salut que el càncer. En el món, una de cada tres dones ha sigut forçada a mantenir relacions sexuals o altres abusos, alguna vegada en la seua vida, gairebé sempre per familiars o coneguts. A Espanya l’any 2003 es van quantificar –segons l’Institut de la Dóna- més de 50.000 dones víctimes de delictes o faltes comesos contra elles pels seus companys i la xifra d’agressions que arriben a l’assassinat és realment esgarrifosa.

Qui pot sentir-se aliè al fet? La violència contra les dones empobreix les societats des de tots els punts de vista: econòmic, polític, cultural i humà. Calen mesures urgents entre les quals la penalització a determinats personatges i programes televisius que barroerament trivialitzen el tema i l’utilitzen per audiència o notorietat.