Crisi alimentària i comerç just

Levante EMV. 13 de Maig de 2008

Fa uns mesos que l’ONU adverteix sobre la crisi alimèntaria existent i l’extensió de més fam arreu del món. Hi ha qui tem una agitació política ja que en alguns països de tots els continents com ara Haití o Camerún o Bangladesh, la gent ja s’ha llançat al carrer en no poder comprar aliments degut a l’augment de preus. Per exemple el blat va augmentar un 130% en el darrer any. El preu de l’arròs en Asia s’ha duplicat només en tres mesos mentre que fa unes setmanes ha alcançat augments record en el mercat de futurs de Xicago. El mateix està passant amb la dacsa, l’oli, les fruites i verdures, els lactis i la carn. I, com a conseqüència, els països exportadors, sobretot els de cereals, tanquen les fronteres per protegir els mercats interns en tant que d’altres compren moguts pel pànic al desabastiment.

Però la realitat és que no hi ha escassesa d’aliments. En 2007 es van produir 2.300 millions de tones de gra, un 4% més que l’any anterior i la producció total d’aliments al món és suficient. El que passa és que no arriben a qui els necessita i a més es desvirtua el seu ús ja que només la meitat de la producció de gra es dedica a l’alimentació humana. La resta s’usa per a consum animal i també per a biocombustible, uns i altres productes, comercialitzats per multinacionals que obtenen extraordinaris beneficis. La globalització neoliberal ha permés que els aliments passen de ser substent humà a una simple mercaderia per a l’especulació i els negocis.

Davant d’aquest comerç injust s’esdevé necessari donar suport a les organitzacions i xarxes de “Comerç just” com a forma alternativa de comerç que té com objectiu “canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors)“. Que amb la fam no es juga.