De qui es l’espai?

Levante EMV. 17 d'Octubre de 2006

Em sembla que avui la lluna està en fase minvant, arribant ja a nova. La seua superfície ara és oculta i trigarem uns dies a tornar-la a veure com una barqueta penjada del cel. Jo diria que, al llarg de tots els temps, totes les persones ens hem apropiat de la lluna. Per admirar-la, per realitzar determinats treballs al camp, per convertir-la en protagonista de poemes i cançons… Sí, la lluna és nostra, de tots. Però en el Congrés Internacional d’Astronàutica celebrat a València fa dues setmanes, els experts van dir que d’ací a uns quaranta anys podran construir-se pobles a la Lluna, ja que aviat s’hi establirà una base permanent per a astronautes. I jo em pregunte: qui n’és l’amo? Quines constructores s’hi instal·laran? A qui hauran de pagar els meus nets el lloguer d’una caseta en el nostre satèl·lit?

És possible, però, que els meus descendents s’estimen més passar les vacances fent un itinerari per l’espai, aturant-se en les diferents estacions espacials instal·lades ací i enllà. De fet, ja hi ha quatre turistes que hi han viatjat i existeixen diverses agències de turisme, entre les quals una espanyola, especialitzades en aquest tipus de vacances. I em pregunte: a qui paguen l’IVA aquestes agències? Perquè si un trajecte suborbital costa actualment 80.000 euros, l’impost a pagar serà gran. Quina part de l’espai se’n beneficia?

Jo insistisc. De qui és l’espai? Qui hi posa les normes d’ús? Perquè no estem parlant de ciència ficció sinó d’una realitat. I jo considere que l’espai és meu. Al menys tan meu com de la resta de persones del món però no de cap companyia naviera o petroliera, ni de cap estat, ni de cap holding. Així és que, abans que res, cal determinar com s’administra aquesta propietat de tots i com es controla que tothom la respecte. Veient el mal ús que es fa de la Terra, espantada estic de pensar en cóm deixaran el cel.