Article

Després d’un mes

Levante EMV.

Aquesta columna també fa vacances i retornarà, si tot va bé, a primeries de setembre. La pausa no és llarga però convida a preguntar-se: com estaran les coses al món, d’ací a poc més d’un mes? Podrem alegrar-nos d’algun fet ocorregut o continuarà entristint-nos la continuïtat dels que ara ens tenen amb un ai al cor? No podrien fer vacances indefinides la violència i el terror?

Posades a imaginar, voldriem arribar a la fi de l’ estiu amb una bona resolució dels moltíssims conflictes pendents: el violent caos a l’Iraq, les lluites internes dels Palestins que, curiosament s’agreugen quan la demolició del mur de Cisjordània per part d’Israel hauria de centrar l’atenció de tothom. I la fam i les lluites fratricides i genocides a l’Àfrica… a més d’ un llarguísim etcètera. Sense oblidar la nova problemàtica amb què es troba el poble saharaui a causa de l’apropament del govern espanyol al govern marroquí. Un apropament que, tot i ser políticament necessari, no hauria de fer pagar factura a la causa de la llibertat per a un poble primerament colonitzat i després ocupat. Una causa amb la que ens identifiquem molts i moltes.

Durant aquestes vacances nostres, s’esdevindrà el referèndum a Veneçuela on segurament els EEUU voldran ficar el nas (petroli habemus), en tant que allà dalt, la cursa electoral en marxa maquillarà la imatge d’un Bush que es troba un tant a la baixa. Al Brasil, Lula haurà de salvar les dificultats que li plantegen els qui veuen excessivament lentes les polítiques reformadores i a l’Argentina seguirà buscant-se una convivència pacífica que pot ser ofegada per la delicada situació econòmica. L’Amèrica Llatina , que ompli els afectes de tants de nosaltres, necessita molt més d’un mes per superar les injustícies que l’ofeguen. Però, tant de bo a setembre ens arribaren des d’allà notícies esperonadores.

Vacances indefinides són les que té l’ex-president Aznar. I no ens en sap greu. Que es penge la medalleta i que viatge amb bon vent.