Article

Dona afgana

Levante EMV.

És a poqueta nit quan la por l’arrapa més fort. La foscor embolcalla la devastada terra polsosa i engrandix el temor de la dona. Por a la foscor i pànic als llums que travessen el cel. Perquè aquests llums que a la tele, artefacte que ella a penes coneix, semblen castells de focs artificials, són les bombes que cauen en un lloc o altre d’aquell assolat país. Són els llums de les bombes que destrossen i maten.

La dona ho ha sentit dir: dones com ella i criatures han mort. I fuig, fuig sense saber cap a on. La fam li rosega l’estomac i els pits que fins fa poc alimentaven el fillet que du al braç s’han quedat buits.

Més enllà, li han dit també, hi ha bombardejos de menjar. Ella pensa que no ho ha entés bé. Sí, li diuen, avions que llancen menjar acompanyats d’inscripcions que expliquen que allò és un regal dels amics americans. A ella ben poc li importen unes inscripcions que no sap llegir. Tampoc no sap llegir en la seua llengua. Les classes d’alfabetització que clandestinament rebíen algunes dones, impartides per altres dones amb estudis prohibits, no havíen arribat al seu poblat. Al seu poblat només havía arribat la monotonía de l’aïllament, el sotmetiment a la tirania talibana i l’estima al fill. I la lluita callada pel dubtós pà de cada día. Però això era abans, fa uns dies. Ara, al seu poblat ha arribat, a més, el pànic i la incertesa. Més misèria i menys pà. I l’ansia de fugir de les bombes de foc enviades pels amics americans. Bombes que no van per ella, ni per cap altra dona, diuen els qui les llancen i per això quan s’equivoquen i maten els demanen disculpes.

I quan s’acosta la nit, el pànic és més fort i immobilitza els cossos i els esperits. La desesperança és la companya de les hores fosques. I la incertesa i el no entendre res.

Aquella dona ignora que allà a Amèrica, milers de persones van morir en un atempatat de gent que –diuen- s’amaga al seu país. Ella ni sap on és Amèrica ni coneix el nom de Bin Laden. Només sap que ha d’aguantar la fam, la por i el dolor. I amagar les llàgrimes davall la burka.

És una dona afgana.