Article

Dones

Levante EMV.

Diumenge passat es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i van ser moltes les veus que van parlar de lluita històrica per la igualtat, de fites aconseguides, de reivindicacions pendents i de noves esclavituds. Perquè cal constatar que, malgrat l’extensió de legislacions en favor de la dona, per a la majoria encara continua una situació de major pobresa, de major precarietat laboral i de desigualtat en el tracte i en la consideració social. Tot això unit a la lacra de la violència masclista que és la mostra extrema i detestable de l’intent de sotmetiment a la dona per part de l’home.

És per tant necessari reflexionar sobre la nostra situació, la de les persones del gènere femení, per tal d’avaluar la transcendència dels guanys haguts i continuar amb les reivindicacions encara no aconseguides. Però també per tal de desemmascarar i no acceptar noves propostes i circumstàncies que, amagant-se en una suposada llibertat de decisió, el que fan és conduir la dona a una nova situació de sotmetiment. Em referisc en concret a la imatge de dona que ha construït la societat de consum. S’han creat models d’una feminitat consumista, centrada en patrons de bellesa predeterminats, fomentats i difundits per la publicitat i els mitjans de comunicació. És una evidència que el tipus de cos valorat a través d’aquests mitjans —també des de les amistats i des de la família— servirà de referent. Amb determinat tipus de bellesa com exigència, la cultura de consum ha creat un estereotip de cos i rostre a imitar. L’elevat nombre de missatges sobre el físic desitjable, exerceix una gran pressió que crea insatisfacció i sotmetiment per tal dadaptar-se als models de cos femení establerts. D’aquesta manera es converteix el cos en mercaderia, al servei del nou negoci de l’estètica dominant.