Article

,

Efecte hivernacle

Levante EMV.

Segons el darrer informe de CCOO sobre l’emissió en Espanya de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera,  es constata que els anys 2008 i 2009  hi van suposar una important disminució. Si el 2008 va haver un 7’7% menys d’emissions respecte l’any anterior, el 2009 van ser un 8’7 % menors que el 2008. Si aquesta tendència es consolidara, s’estaria pròxim a aconseguir els objectius de Kioto i per això cal analitzar bé la situació.

La primera causa de l’esmentada disminució, com podem imaginar, està en la crisi. En disminuir l’activitat econòmica disminueix el consum d’energia i per tant es redueix l’ús de combustibles fòsils causants de les esmentades emissions. El consum d’electricitat el 2009 va caure un 4’4% i també va disminuir l’ús del vehicle privat i del transport per carretera que va suposar la reducció d’un 5’2% en les emissions. Pot ser algú pensarà que quan es produisca la recuperació econòmica forçosament tornaran a pujar les emissions, però això  no ha de ser així necessariament. És important saber que l’ús de les energies renovables, sobretot l’eòlica, ha tingut un paper reductor aquests dos anys, cobrint el 23’4 % de generació d’electricitat. En el territori de l’estat espanyol les renovables, en 2008/2009, han evitat l‘emissió a l’atmosfera de més de 36 milions de tones de CO2. Així és que la potenciació al màxim d’aquestes energies, així com polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica, han de ser un objectiu també en el periode de recuperació econòmica. En l’actualitat hi ha un consens social suficient per ser rigorosos en l’aplicació de les mesures fermes per a la necessaria reducció de GEH, perquè els efectes irreversibles que provoca el canvi climàtic són tan greus que ningú no pot ignorar-los. I mitigar eixos efectes és tasca imprescindible a la que s’ha d’abocar tothom. En aquest sentit torne a repetir el que deia la setmana passada: hem de mirar cap a noves pautes econòmiques per a una altra manera de viure on consumisme no siga sinònim d’èxit o felicitat. Tindre més no és viure millor. I cap ací hem d’anar.