El clima del meu net

Levante EMV. 24 de Novembre de 2009

El meu net, que ja té tres anys, canta una cançó que li han ensenyat a l’escola. Diu: “Arriba la Tardor, cauen les fulles dels arbres i adéu a la calor…“. Durant unes setmanes la cançó no ha concordat amb la realitat del temps actual: ha fet calor i els arbres han continuat verds. I em pregunte com podré explicar al xiquet que la cançó era realitat abans. Que la realitat d’ara és que la temperatura mitjana global de la Terra ha pujat i seguirà pujant i que el mes de novembre que estem vivint els valencians, és el més càlid dels darrers cinquanta anys. No sé com podria dir-li que ara la Tardor és curta i que a l’hivern fa menys fred, que per això alguns animals que hivernaven ja no ho fan i que algunes migracions d’aus també han variat. I sé que si d’ací a uns anys, si arriba el moment de parlar del desgel que s’està produint a l’Antàrtic, ho faré amb la tristor d’haver-li d’explicar que l’acció humana ha produït un canvi climàtic de conseqüències greus que ja patim però que serà pitjor per a la seua generació.

No obstant, allò més difícil seria haver d’explicar que, conegut i comprovat el problema, la generació dels seus avis i la dels seus pares, han sigut incapaces de posar mesures per minorar-lo. Seria terrible haver-li de dir que poderosos interessos econòmics i la inconsciència i la irresponsabilitat de molts, han impedit l’adopció dels mitjans necessaris per disminuir o retardar aquest canvi climàtic.

Des de fa pocs dies, l’arbre de davant de casa va perdent les fulles. Quan bufa un ventet suau, les fulles cauen a terra com si foren una pluja groga. El meu net ho contempla i riu. I es posa a cantar “…cauen les fulles dels arbres i adéu a la Tardor“. El fa feliç comparar allò que veu, amb les paraules de la cançó. Ha trigat vora dos mesos, des que començà la Tardor, a que la cançó fóra realitat.

I jo pense en la Cimera de Copenhague que començarà el dia 7. El meu net i els xiquets de la seua generació tenen dret a un bon clima, perquè tenen dret a un bon medi ambient i a una bona vida. Les generacions adultes actuals som responsables del que a ells els passarà i la cimera de Copenhague és ja una de les darreres oportunitats.