Article
El món
El mur
Levante EMV.
Fa vint anys de la caiguda del mur de Berlin i les celebracions a tot arreu s’han succeït. També els comentaris polítics i les anàlisis sobre el fet. Tot i que hi ha opinions diverses sobre el significat, les conseqüències i el resultat d’aquell esdeveniment, les més coincidents són les que afirmen que allò va ser el triomf de la democràcia i la llibertat, front el món comunista i d’altres que consideren el fet com a fita en el procés de desarticulació d’aquell sistema econòmic i polític i com símbol de la desaparició de la divisió del món en dos blocs. Tanmateix a mi se’m susciten també unes altres reflexions en llegir algunes de les declaracions de les persones que van viure aquella situació, com la d’aquells que destaquen l’impacte i l’emoció que els proporcionava entrar en un món acolorit ple de reclams per al consum que alguns comparaven a una tenda de joguets gegant. O altres declaracions que expliquen la vergonya que sentien veient els seus conciutadans barallar-se per la possessió de productes no necessaris que algun supermercat els hi oferia com a “benvinguda”. Perquè aquella desaparició del mur va significar també l’entrada dels ciutadans dels antics països de l’est a un món convertit en mercat, que funciona a base de reclams cridaners, que barreja sense distinció luxe i necessitat. Tot el contrari de la filosofia comunista però molt més atractiu.
A més no podem oblidar que mentre es produïa el descrèdit del món comunista, el capitalisme neoliberal s’anava instal·lant còmodament per tot arreu, incloent-hi les seues dosis d’injustícia i manca d’humanitat. Els errors i maldats del sistema comunista que s’anaven airejant, venien molt bé com justificació dels errors i maldats del sistema capitalista que, com a tal, no dubtava a aplicar els seus procediments explotadors fins i tot en el propi Berlin Est on van arribar empresaris i representants del món occidental per fer grans els negocis tot aprofitant-se de la pèrdua de treball i d’altres circumstàncies noves que dificultaven la vida de la gent.
Dissortadament, la nova era que ha significat la caiguda del mur, no és la d’un món just i en pau. Les crisis del sistema capitalista, les injustícies i la fam les coneixem. Per això hauríem desitjat que tot haguera anat d’una altra manera.