El “xurro d’or”?

Levante EMV. 16 de Març de 2010

Qui pot negar que les Falles són la festa valenciana per excel·lència? Pel seu origen, per les seues característiques i pels ingredients que l’acompanyen, esta festa és un referent de la singularitat del nostre poble, una mostra de la nostra identitat festivo cultural. Encara què…

Encara que, cada any que passa és una oportunitat perduda per a refermar esta identitat, començant pel poc i mal ús que es fa de la nostra llengua, el valencià, que encara hui en dia s’usa de manera defectuosa en monuments i escrits fallers. I si això és greu, també ho és l’absència de la seua utilització en els actes festius, per part de moltes de les autoritats i representants del món faller. El cas de l’alcaldessa de València  és flagrant. Filla de la ciutat, tants anys primera autoritat, i encara no és capaç de dir més enllà d’algunes frases en valencià. Ni tan sols en Falles. O és que en sent vergonya?

El valencià hauria de ser llengua oficial dels actes fallers, independentment que puga haver-hi traduccions. Perquè en valencià van nàixer i la llengua pròpia remarca la seua autenticitat. I juntament amb la llengua, en Falles seria bo difondre moltes de les nostres tradicions. En canvi, el que està produint-se és un procés de desvirtuació de la festa, cada vegada més massificada, més excessiva, menys de barri i amb afegits foranis, com per exemple el tema de l’encesa de llums. Perquè premiar la il·luminació artística de carrers és cosa que ve de fa unes dècades, però l’enorme quantitat de bombetes, la grandària i el barroquisme dels dibuixos que formen, així com fer de l’encesa de llums un espectacle i acte iniciàtic, encara que siga bonic i emocione alguns, podríem dir que és una imitació de la “Fira d’Abril” de Sevilla. D’altra banda hi ha la proliferació desmesurada de xurreries que, al millor estil de Madrid, omplin la ciutat d’olor a “fregitongo” i oculten l’elaboració, l’olor i el sabor dels bunyols, joia de la gastronomia valenciana i símbol faller. Esperem que a ningú se li ocórrega substituir el “bunyol d’or”, guardó faller genuí, pel “xurro d’or”. Perquè, posats a introduir coses de fora…