Article

Europa

Levante EMV.

Europa és un puzzle de tots els colors, un trencaclosques on, amb freqüència algunes peces se sobreposen damunt de les altres.

Sobre la bola del món és un mapa xicotet fet de línies enrevessades que canvien o canviaran en data de caducitat desconeguda.

Europa són belles terres serenes il·luminades amb blancs i grisos pel sol de mitjanit. I és verdor i és neu i són aromàtiques terres eixutes il·luminades des d’un cel blau pel sol de migdia. I hi ha també els mars que entren i ixen després de llepar les terres.

Europa és també els homes i les dones de tots els pelatges que benviuen, viuen i malviuen sobre eixes terres i sota eixos cels. Perquè és una bella, rica i dramàtica pluralitat en una casa comuna on les habitacions són de primera, de segona i de tercera. I alguns no en tenen, d’habitació, o no hi caben.

I diuen que l’euro ho solucionarà tot i la casa serà moderna i rica i per sempre més tothom serà feliç. Per això els bancs s’hi apunten, i es fusionen i es fan grans. La casa comuna reserva espai als bancs i els qui s’hi arrimen hi caben millor.

Però també hi ha qui dissenya la casa ben bonica i amb bona cabuda, amb un menjador enorme per tal que tots participen dels àpats. I amb el saló ben gran per tal que tots hi diguen la seua, mentre que les habitacions, suficients, es pintaran al gust de cadascú i el verd jardí servirà per fer balls i festes. I hi estaran prohibits els jocs de guerra, mentre que la clau al pany, serà més per a obrir que no per a tancar.

Hi ha qui diu, però, que això no pot ser, que no caben tots a la casa. Que els peixos grossos ocupen molt d’espai.

El cas és que si a la casa comuna no caben tots i totes o no s’hi troben a gust, no té cap sentit fer-la. Si es construeix la casa, Europa, cal construir-la a passes, a poc a poc si es vol, però amb un bon disseny i amb participació de tothom. Perquè hi ha moltes europes a tindre en compte.