Homenatge a Mamadou

Levante EMV. 27 de Juliol de 2010

Vaig llegir la notícia de rapa i fuig, com es lligen les notícies que apareixen a un cantonet d’una pàgina de successos: un jove havia mort ofegat en intentar salvar un xiquet que s’havia trobat amb dificultats mentre es banyava a la pressa de Manises. Poca cosa més. La impressió momentània que el fet em va produir, es va diluir aviat entre la resta de notícies que ens corprenen cada dia. I aviat la vaig oblidar. Però uns dies després, a través de la radio, vaig saber que el jove en qüestió era de Mali i es trobava entre nosaltres des de feia quatre anys. I que el seu cos esperava al tanatori des del dia de l’accident ja que hi havia dificultats burocràtiques i econòmiques que en dificultaven la repatriació.

El fet és sagnant. Un jove immigrant, de nom Mamadou, que havia arribat a Espanya amb patera, dóna la seua vida per salvar el fill d’uns amics espanyols amb qui passava el dia. I la resposta de les institucions oficials a la seua heroïcitat, a la seua immensa generositat, s’assembla molt al silenci. Ni reconeixement ni tansols facilitats per tal de fer l’única cosa factible: possibilitar el retorn amb la seua gent per a que descanse en pau. Sembla ser que Mali no posseeix ambaixada a Espanya sinó un representant de rang menor. Però la Conselleria d’Immigració no disposa d’un protocol a seguir per a situacions d’aquestes? Un protocol amb actuacions que mitiguen el dolor a les famílies i concedisquen honor i respecte al difunt. Unes actuacions que mostren humanitat i consideració.

Per part ciutadana sí que hi ha hagut resposta, segons va dir el portantveu de l’ONG que gestionava el trasllat del cadàver al seu poble. Les aportacions econòmiques rebudes faran (o han feta ja) possible la repatriació. Vaig escoltar a la radio aquest portantveu i hi vaig escoltar també un dels 9 germans de la víctima que des de Mali l’únic que deia era “volem que vinga amb nosaltres, només volem tindre’l amb nosaltres…“.

Desitge que aquesta columna, en aquest racó de diari, es convertisca avuí en un sentit homenatge. Un homenatge a Mamadou, jove immigrant que ens ha oferit a tots, natius i foranis, el regal valuós de la seua humanitat.