Article

Horta engabiada

Levante EMV.

A València hi ha de tot. Hi ha els carrers de l’Eixample amb bonics edificis modernistes rehabilitats o sense rehabilitar, acompanyats de tant en tant per encristallades i lletges finques que són com peixeres urbanes. També hi ha zones ajardinades encara que insuficients, edificis faraònics i un important centre històric. Hi ha a més els antics poblats singulars i els barris nous d’asfalt i rajola. Però hi ha més espais remarcables com ara el que formen uns minúsculs trossos d’horta engabiats, entre solars i runes i torres en construcció. Són unes menudes parcel.les sembrades de cols o de cebes o d’allò que dóna el temps i que per aïllar-se i protegir-se dels voltants estan encerclades per unes tanques característiques formades en la major part per somiers vells, de diferents tamanys i consistència, enllaçats els uns amb els altres.

Des de fa anys, aquest retalls d’horta formen part del paisatge de València i dels pobles de voltant. A mesura que s’eixampla desordenadament la ciutat i es menja les terres, algú, no sé si els antics propietaris o altres llauradors circumstancials, aprofiten les rosegalles d’allò que en altres moments era verda exuberància i obtenen fins l’últim moment el fruit d’una collita, ara exigua.

De vegades, aquestes hortetes engabiades no són tancades amb somiers sinó amb estaques de fustes ennegrides i fils d’aram punxosos. Aleshores semblen trinxeres urbanes d’una guerra absurda que acabarà quan les màquines iniciaran els treballs per tal de fer els fonaments d’una nova edificació de deu pissos.

Aquestos trossos d’horta de la resistència, són mostra i símbol de voracitat especulativa i de manca d’ordenació d’un territori en el que hauria de ser possible la coexistència pacífica i armònica dels diferents paisatges que conformen una ciutat. El desenvolupament urbà hauria de ser planificat i executat amb criteris racionals, humanitzadors i estètics on, una horta lluire no engabiada, tindria el seu lloc, compatible amb la resta dels diversos i variats elements paisagístics que configuren unes activitats humanes i ciutadanes, necessàriament plurals.