Article

Hospital infantil La Fe

Levante EMV.

El nou hospital la Fe, inaugurat fa uns mesos a València es, segons publiciten, el més gran d’Europa. Una vegada més allò de “El burro grande, ande o no ande” es fa realitat al nostre país. El problema és que “gran” no és sinònim de “bo” ni d'”excel·lència”. I com a mostra de “no-bo” no em referisc als incidents, fruit de la precipitació, haguts en l’edifici nou de La Fe com és una apagada de llum el primer dia de funcionament o la inundació produïda en la cuina uns dies després o la caiguda d’un fals sostre fa un mes. No, no em referisc a açò, em referisc a que en el disseny i execució d’eixe nou hospital s’oblidara l’Hospital Infantil quan en La Fe antiga estava funcionant des dels anys 70 i havia esdevingut un prestigiós centre de referència.

Són els propis professionals pediàtrics els que en el seu moment van alertar sobre aquesta situació i per donar resposta a les carències que preveien podien produir-se en l’atenció hospitalària a la població infantil, van fundar l’Associació en Defensa de l’Hospital Infantil (ADEHI). Entre els seus objectius està el de treballar pel “…manteniment d’un Hospìtal Infantil de Referència en la Comunitat Valenciana tal com ha vingut éssent el de La Fe” i “el manteniment de la màxima qualitat assistencial a partir d’una atenció pediàtrica necessàriament diferenciada de l’atenció al pacient adult“.

Com deia en una entrevista el President de l’esmentada associació, doctor Cortina, es tracta de “…mantindre una forma de treballar on l’essència del funcionament és la comunicació, la interrelació, la proximitat, el treball en equip…“. En aquesta manera de treballar es necessària la proximitat i “el nou hospital és com un aeroport, amb uns corredors tan llargs que els espais es difuminen…“.

No és difícil entendre que l’atenció mèdica i sanitaria als xiquets, requereix unes condicions especials on, a més del rigor científic i professional, cal la calidesa d’un espai i unes relacions humanes que mitiguen la fredor del fet hospitalari. Les societats avançades i justes es distingeixen pel tractament prioritari i de qualitat que donen a la seua població infantil en tots els aspectes, bàsicament l’educatiu i el sanitari.