Igualtat i dones africanes

Levante EMV. 30 de Març de 2010

La reunió de ministres europees d’Igualtat celebrada a València la setmana passada, gairebé va enllaçar amb el “V Encontre de dones per un món millor” que enguany dedicava una atenció especial a les dones africanes. Si en el primer cas, la reunió pretenia activar polítiques d’igualtat en l’àmbit europeu, sobretot en el món laboral atès que la situació encara ens és desfavorable, en el segon cas es tractava de potenciar la participació de les dones del món en tots els àmbits del desenvolupament humà i en els espais de poder. En ambdós casos considere important l’aportació d’una manera de fer feminitzant.

M’explique: el rol tradicional de la dona ha estat i ho està encara, limitat a l’espai privat, a les tasques domèstiques, tindre cura dels xiquets i els malalts familiars. Ha estat i és un destí opressiu per a moltes dones, subjugades pel poder masculí.  Però seria un error invalidar totes les actituds i sabers que les dones han desenvolupat sota aquest rol. Són actituds positives de les quals cal fer partíceps els homes. Que ells les assumisquen també forma part de la igualtat. Per exemple la dedicació a la família, l’habilitat per a la complexitat, per organitzar-se en el temps de manera flexible duent a terme diverses tasques simultàniament, la utilització de la intel·ligència emocional i de l’empatia…

En els anomenats països del Sud les dones són motor de la vida comunitària. Són les usuaries i gestores dels recursos naturals, productores d’aliments i altres bens, administradores i consumidores d’eixos bens. Les dones africanes, per exemple controlen en un 80% totes les fases del cicle alimentari. A més de ser les proveïdores d’altres productes necessaris. Segurament per això molts programes de desenvolupament dels organismes internacionals van dirigits a potenciar el paper de les dones. L’Encontre de València exigeix per a elles la generalització de microcrèdits, però aquest enfocament que visibilitza i valora l’acció de les dones, té també l’efecte de sobrecarregar-les de tasques. Amb l’agreujant que en les respectives comunitats se sol acceptar la seua gestió, però no se les sol tindre en compte com a agents de decisió. El dret a participar i decidir amb mirada feminitzant és per tant un dels objectius de les dones que volen un món millor.