Israel botxí?

Levante EMV. 8 de Juny de 2010

Quan algú és víctima d’una agressió  pot reaccionar de dues maneres: n’hi ha qui ho fa de manera admirable, tot lluitant per tal que desaparega la situació que l’havia victimitzat i per a que ningú la patisca mai més i n’hi ha que reaccionen repetint el paper d’agressor. És un fet terrible però sol ocórrer que molts maltractadors, previament havien sigut maltractats. És a dir, de vegades les víctimes es transformen en botxins.

Em pregunte si a l’estat d’Israel no li passa el mateix. Els jueus van ser víctimes d’una gran crueltat nazi i d’un gran genocidi. Ho sabem i ho condemnem. Però ara, Israel és el botxí. Aplicar com axioma “la millor defensa és un bon atac“, l’ha dut a agredir gent innocent perquè és bàsicament població civil (i entre aquesta molts xiquets), la víctima dels atacs i també de la tragèdia humanitària que ha creat, amb el bloqueig. A més, el darrer episodi en aigües internacionals contra “la petita flota de la llibertat” evidencia una mena de paranoia criminal. Si afegim que per aquesta acció el govern felicita els militars i que gran part de la població ho aprova, no podem deixar de pensar que la israeliana és una societat moralment malalta. No diré que el conflicte existent siga fàcil de resoldre, però la política agressiva, inhumana i d’ocupacions territorials d’Israel, l’agreuja, perquè crea més injustícia, més misèria, més dolor i més odi.

Israel és un estat absolutament militaritzat. Homes i dones entren a l’exèrcit als 18 anys. Ells s’hi estan tres anys i elles 21 mesos. Després fan de reservistes de per vida. Així explicava la situació Yehuda Shaul, un reservista fundador de la ONG “Braking the silence“: Vols lluitar contra l’enemic, deixar la teua marca en la història i fas el que et diuen, sense pensar… A més eres jove i comences a gaudir d’eixe poder, de que la gent faça el que tu dius… Tens 18 anys i t’hi sents poderós… Entres a cases de palestines durant la nit, els desperts, crides, els dones ordres, ho trenques tot. Són coses que no faríes a Israel però allà les fas…

Els relats i les fotografies que ha divulgat aquesta organització d’ex militars israelians, és reveladora de com es pot perdre la sensibilitat i la raó.