Ja tenim AVE!

Levante EMV. 26 de Desembre de 2010

Ja tenim AVE i tots tan contents perquè l’AVE és ecológic i crea riquesa, diuen. El fet és que no ens va malament escoltar missatges  positius i creure’ls, en un moment de crisi on tot el que arriba és negatiu. Així és que per incidir en les bondats de l’AVE s’han publicat estudis que l’avalen, com el que diu que cada any els viatgers hi gastaran 865 milions d’euros, es crearan 21.813 llocs de treball i es generaràn 1.452 milions en negocis. A més, diuen, és un transport net que evitarà l’emissió a l’atmosfera de 3kg de CO₂ per passatger que canvie a aquest tren en compte d’utilitzar-ne un altre. I si canvia el cotxe i l’avió per l’AVE s’estalviarà l’emissió de  31 Kg de CO₂ per viatger. Amb aquests i molts altres beneficis publicitats, qui pot ser crític amb el nou tren que és el colmo de la modernor?

Doncs sí. Hi ha veus crítiques a les que els números no els quadren. Per exemple, quants viatgers se’n passaran a l’AVE on  anar i tornar de València a Madrid costa 128 euros, si altres transports fan el mateix viatge molt més barat? Per afavorir l’AVE es redueixen l’Alaris i el Talgo obligant a utilitzar la carretera perquè el cotxe particular ix més econòmic, així com l’autobús, que costa 36 euros. On està, doncs, l’estalvi de CO₂? A més, circulant a 350 km/h l’AVE necessita una potència de 12.000 kw. Res a veure amb l’estalvi energètic que es publicita.

Hi ha moltes altres crítiques com la de que l’AVE uneix algunes ciutats però és una barrera que divideix territori  i separa pobles i comarques i el seu enorme cost fa que ni es potencien ni es milloren els trens més convencionals i els de proximitat. Per això des de València tenim moltes dificultats per anar a Alcoi i cap possibilitat d’anar a Dénia, per exemple.

Però el cas és que ja tenim AVE i cal exigir que siga també un tren de mercaderíes que substituïsca el transport per carretera. I cal desitjar —o més bé somiar?— que l’elevadíssim cost de 6.600 milions d’euros més el manteniment, puga ser amortitzat algun dia. I, sobretot, cal no oblidar l’exigència d’una molt millor xarxa de trens de rodalíes. Que jo vull poder anar a Dénia amb tren!