Article

Joves assassins

Levante EMV.

Què fa que uns joves esdevinguen assassins? A què es deu l’existència d’uns adolescents cruels, sense sentiments? Quina és la causa de que no siguen capaços de sentir ni compassió ni arrepentiment? Què pensen? Què senten?

Aquests dies estem assistint a l’espectacle televisiu d’un judici a uns adolescents pressumptament implicats en l’assassinat d’una joveneta. Dic espectacle perquè a pesar de ser el judici a porta tancada, a les portes dels jutjats en qüestió s’han escenificat cada dia les entrades i eixides dels suposats assassins. La posada en escena és esgarrifant: uns xicons, alguns vestits i pentinats en pla model de passarel·la, que se saben el centre de l’atenció, que es creuen atractius i llestos perquè són capaços de mentir de manera freda, que són perseguits per càmeres i micròfons i són cridats pel seus noms i cognoms a fi d’obtenir, encara que siga una mirada per a la foto. Que són escridassats per gent que també vol el seu minut de glòria davant les càmeres. Són famosos, si senyor. I això en la societat actual és un valor. Són famosos per haver comés fets miserables, terribles, monstruosos, repugnants. Però semblen contents de ser famosos.

Mentre que es produïa aquest judici, una altra adolescent, xiqueta gairebé, també ha sigut assassinada per uns menors. Pot haver tingut alguna cosa a vore? Pot existir l’efecte mimètic? Que terrible em sembla! I és que no podem negar que els mitjans de comunicació han convertit en protagonistes a sers menyspreables i han contribuït a familiaritzar els espectadors amb la crueltat i la infamia.

Una vegada més hem de dir que aquesta societat, a través dels elements que arriben a determinada gent jove, està creant monstres. Perquè no els transmet valors de convivència ni d’autoestima. Perquè no els aporta estímuls positius de superació, ni objectius en la vida. Perquè no educa els sentiments, ni la sensibilitat ni afavoreix l’empatia. Perquè no afavoreix l’ús de la llibertat lligat a la responsabilitat. Perquè crea individus consumistes i egoïstes. Perquè els aporta brutícia per alimentar la seua ment.

Són una minoria. Només faltaria! Però constitueixen un símptoma.