La Punta, punt i seguit

Levante EMV. 16 de Juliol de 2002

Divendres passat, sota el lluent sol de migdia, una important manifestació recorregué el centre de València. Formada per llauradors, veíns i veïnes de La Punta i ciutadans i ciutadanes diversos, una vegada més feu palesa la petició de paralització del procés de destrucció d’aquell tros d’horta que toca la ciutat pel sud, li fa de pulmó i li aporta aliments. És a dir, li dóna vida. Una vegada més la indignació era el sentiment dominant. Encara no feia 24 hores que, una vegada més, màquines destructores havien invadit il.legalment camps i camins de La Punta i penetraven les entranyes d’aquella terra. I de les entranyes de la gent està sorgint la ràbia.

Perquè l’Àssociació de veïns “La Unificadora” té interposats vuit recursos, encara no resolts, i un centenar de persones poden ser expulsades de les seues vivendes, deportades literalment, abans que s’hi haja produït cap sentència.

Perquè La Punta és un valuós tros d’horta que proporciona habitatge, treball, queviures i paisatge, declarat d’especial protecció pel PGOU i revocada eixa qualificació pels mateixos governants que en altres moments ensalçaren les seues virtuts.

Perquè les accions urbanitzadores que des de l’Ajuntament de Valencia, des de la Generalitat i des de la societat portuaria s’hi estan promovent, són de dubtosa legal.litat, a més de destructores d’un valuós patrimòni històric, social i humà.

Perquè no és progrés allò que afavorix un model de desenvolupament que no sap conjugar respecte al medi ambient i modernitat, que prioritza els interessos especulatius sobre els interessos humans, que vol fer de la “Comunitat Valenciana” una zona de serveis, tot destruint de manera irreversible altres recursos econòmics.

No, la lluita de La Punta no és punt i a part, és punt i seguit necessari per a la consecució d’ un desenvolupament sostenible on l’asfalt no devore la terra, on el progrés i el futur es construisquen sense aixafar els arrels de la pròpia existència.