Article

Mermelada de tomata

Levante EMV.

Les tomaques pengen, roges, de les mates. I és un goig agafar-les, partir-les per la meitat, posar-les un poc de sal i oli i menjar-les. Però quan es conreen per al propi consum i n’hi ha moltes i hi ha perill que se’n passen de madures, per no deixar-les perdre es pot fer melmelada de tomata. Això és el que feien alguns estius les dones de la meua família quan jo era menuda. I després les llesques de pa untades amb aquella confitura constituïen per a mi un deliciós manjar amb el dolç sabor característic d’aquella melmelada.

L’estiu passat, la repentina afició a l’horticultura casolana d’un familiar em va abastir de tomates per a l’amanida durant un mes i encara n’hi sobraven. Així és que vaig recuperar la vella i fàcil tradició de les dones de la generació anterior i vaig fer uns quants pots de confitura de tomata. M’agradava quan era menuda i m’agrada ara. Té aquell sabor aromàtic característic que no s’assembla gens al de la tomata crua i aquella textura d’arrop, i les que menge són xicotetes i les unte amb margarina abans d’escampar-les la confitura. I em semblen igualment delicioses.

Moltes vegades m’havia preguntat la raó per la qual no es comercialitzava aqueix tipus de melmelada, perquè mai no n’havia vista a les botigues. Però fa poc, a un supermercat en vaig trobar, de melmelada industrial de tomata.

I em vaig sentir frustada. Igual com li havia passat a un amic que fa unes paelles excel·lents, quan va saber que existeix un arròs que no s’empastra encara que te’n passes del temps de cocció. Quin mèrit tenia ara el treure l’arròs soltet, en el seu punt?

Jo estic a a favor que les coses bones es generalitzen a través d’una industrialització, sempre que les transformacions que es fan no siguen insaludables. Però crec que s’ha de valorar també el mestratge de les elaboracions artesanals. No és el cas de la confitura de tomata, clar, que és ben senzilla d’elaborar i no necessita de grans habilitats.

Tanmateix, estic contenta: la melmelada de tomata que jo faig és molt millor que la industrial. L’estiu que ve repetiré la tasca.