Article

,

Món de pobres

Levante EMV.

Al món hi ha molts pobres, tots ho sabem. Gairebé dos terços de la població ho són. Però la xifra esgarrifosa pertany al continent africà. La xifra que esborrona, la de la gent que mor de fam, la de xiquets que no sobreviuen a la misèria, es troba allà. Però també a altres llocs. A tot el món, són més de 40 milions de persones les que cada any moren per no poder menjar. De xiquets en són 35.000 els que moren cada any per problemes relacionats amb el subdesenvolupament.

Al món hi ha uns pocs super-rics, tots ho sabem. Als Estats Units, només un 1% de la població té en les seues mans el 30% de la riquesa d’aquell país. Si comptem per famílies, a nivell de tot el món només en són 360. És a dir, 360 famílies que, elles soletes, posseeixen tants bens econòmics com 2.500 milions de persones totes juntes.

Al món hi ha molts pobres i pocs rics. És a dir, hi ha pobres perquè hi ha rics o, el que és el mateix, hi ha rics perquè hi ha pobres. Tots ho sabem, però ja no està de moda dir-ho. I els del G8, que representen els rics, es reuneixen a sovint. Ja fa anys que ho fan. I ells continuen sent rics i els pobres continuen sent pobres.

Enguany, a les veus dels manifestants que ja són habituals durant les reunions del G8 , s’han unit les de cantants coneguts que han pretés mobilitzar la població. També la campanya “pobresa 0” engegada fa unes setmanes per diverses ONG ha congregat moltes veus demanant una cosa tan obvia com és recursos per a tots. La condonació real del deute extern, la dedicació del 0’7% del PIB de cada país en accions d’ajuda al desenvolupament i un comerç mundial que responga a regles de justícia, són entre altres, qüestions encara pendents en les polítiques internacionals. I en les nacionals perquè no hi ha que oblidar que al país Valencià, un 4% dels habitants viuen amb rendes per davall de la meitat del sou base. A tot l’estat espanyol en són uns 9 milions. És que, encara que no ens ho semble, vivim a un món de pobres.