Article

Morts oblidats

Levante EMV.

Els drames humans acumulen totes les cares de la desgràcia. Si dramàtic és haver de creuar la mar en patera per cercar una suposada vida millor, drama terrible és perdre la vida en l’intent i formar part dels morts oblidats. I Los Barrios (Cadis) és el destí de les víctimes de naufragis que les ones han conduït cap aquella zona. Són els morts sense nom que hi arriben de tant en tant. Perquè a Los Barrios hi ha un tanatori que té suficients càmeres frigorífiques per mantenir els cadàvers durant un any, temps d’espera per a les identificacions i les repatriacions. Si passats dotze mesos el cadàver no és reconegut per ningú, serà enterrat de manera anònima al cementeri del poble. Eixe és el destí que espera d’ací a uns dies a vuit morts sense nom, d’origen marroquí, els cossos dels quals van ser llençats a la mar d’aquella zona ara farà un any. Eixe ha sigut també en altres ocasions, el destí d’altres marroquins que, esperançats, un bon dia van travessar un trosset de mar, un trosset ben curt passat el qual arribarien al país de l’abundància. Però la traidoria de les ones i l’acció criminal dels mafiosos conductors que els abandonen a la seua sort, han anat convertint, una i altra vegada, l’esperança en dol. Un dol que ningú no s’atribueix perquè el mort no és de ningú.

De no haver naufragat, aquestes persones que ara esperen ser soterrades en el cementeri de Los Barrios, serien immigrants clandestins en qualsevol lloc d’Espanya. Tal vegada la seua clandestinitat podria haver sigut acompanyada d’un poc de sort i la seua vida s’hauria dirigit pel camí que buscaven. O tal vegada serien emigrants clandestins passejant sense rumb la seua desgràcia. Ara són morts clandestins en el frigorífic d’un tanatori. No tenen nom i no sabem si hi ha algú que plora la seua absència.