Neu i flors

Levante EMV. 16 de Febrer de 1999

No volia a tornar a escriure sobre els ametllers florits. Ja ho vaig fer fa ara un any i no volia tornar a dir que a les dues comarques de la Marina, en zones de l’Alcoià i en altres indrets del nostre País, el camp havia esclatat i en les branques dels ametllers s’havien instal.lat milers de flors blanques i rosades que fan olor a mel. I no volia tornar a dir que les abelles brunzien monòtones al voltant dels arbres i que el terra dels camps és cobert de la flor blanca del ravanell o de les “salivaetes del nostre senyor”, també blanques i menudes. No volia repetir-ho perquè això són coses que passen cada any durant el mes de febrer i amb una vegada que s’explique n’hi ha prou. Però dissabte passat va fer vent i el vent va anar espolsant els pètals de les flors d’ametller que queien a terra com fines volves i semblava que nevaven flors.

I és el cas que eixe mateix vent, el gregal, a la nit va dur la neu de veritat i va cobrir les muntanyes interiors de la Marina i les de l’Alcoià, de la blanca catifa gelada. Fins i tot el Montgó, muntanya costanera, mostrava el seu cap gros esguitat d’una neu fluixa que s’espessava un poc en alguns clots, formant-hi menuts rogles blancs.

Per si la màgia dels ametllers florits fóra poca, la combinació d’aquestos amb la blanca catifa gelada que cobria les muntanyes properes, el verd intens dels estirats xiprers després de la pluja i el verd grisenc de les oliveres, convertien el paisatge de la Marina en un escenari meravellós emmarcat per la ratlla color blau obscur de la mar.

Però la bellesa no és exclusiva, més cap al sud, per terres d’Elx, la neu ha tocat les palmeres i s’ha instal·lat sobre les fulles de les oliveres com si de blancs i tous cristalls es tractara. I el cel, negre i grisós al matí, anava escampant els núvols i fent-los més clars fins deixar trossos de blau que permetien assomar-se als rajos del sol i jugar amb els colors.

És cert. No volia escriure sobre la florida de l’ametller perquè això passa cada any. Però la companyia de la neu en el mateix escenari és un regal que ens fa la natura valenciana només de tant en tant. Calia contar-ho.