Article

Pollastrets

Levante EMV.

El mig-pollastre (ni poll ja ni pollastre encara) de la rondalla popular valenciana arreplegada i divulgada pel nostre escriptor Enric Valor, no tenia la grip. Per això amb veu potent, anunciava allà on volgueren sentir-lo: vaig a casar-me amb la filla del rei / piux sóc més ric que no ell / que gratant un femeret / m’he trobat un dineret. El rei, ja ho podem imaginar, no veia la cosa amb bons ulls i volgué cremar-lo viu. Però l’aigua de tot un riu que havia entrat pel seu bec, n’eixí i el va salvar. I, es casà amb la princesa, sí i es convertí en un píncep garridíssim. Però els pollastres d’allà del sudest asiàtic, mitjos o sencers, que van agafar la grip no se sap quan, es van quedar afònics i no van poder cantar. Així és que els hi han sacrificat per milions. I els personatges que se’ls hi aproximen no son ni rius ni reis, són una mena de fantasmes amb caretes que només els ulls deixen lliures, posats de robes asèptiques que els arriben fins els peus i els cobreixen els caps. Com ja va passar per ací per occident amb els porquets, que van agafar la pesta i amb les vaques, que es van tornar boges, s’ha produït un extermini massiu d’eixos animals. Però no cal patir, ens diuen. Aviat n’hi haurà novament molts perquè poden reproduir-los en sèrie i accelerar-los el creixement i engrossir-los amb pinsos que es fan amb carns d’altres animals o amb derivats de llavors transgèniques, o ves a saber amb què.

Passat un temps de l’inici de l’epidèmia ja no se’n parla tant i ens hem quedat sense saber quina va ser la causa de la grip dels pollastres. Diuen si no estarien ben vacunats, si el sistema de vigilància de malalties animals no funcionava… Al marge de la resposta concreta, el que va fent-se evident és que el sistema de superproducció de carns -també de peix- l’alimentació antinatural, acaba cobrant-se víctimes. També humanes.