Recuperem les bledes

Levante EMV. 28 de Juny de 2011

Per raons professionals, la meua filla major ha d’anar de tant en tant a l’hospital La Fe, abans a l’antic i ara al nou. Fa unes setmanes, en tornar d’una d’eixes visites em va comunicar emocionada que en una explanada que hi ha, entre la gespa plantada, estan creixent unes bledes. Jo també em vaig emocionar. La lluita persistent d’eixa hortalissa insignificant, per recuperar el seu espai d’horta, a la meua filla i a mi ens va fer pena i alhora ens va semblar un símbol. Un símbol de resistència i de constància per recuperar un espai que li és propi. El formigó i l’asfalt d’una banda i la gespa forastera d’altra, en aquell lloc concret —com en tants altres— han soterrat una horta fèrtil. I ara, un dels seus productes, la bleda, reclama humilment la vida.

Ens preguntem si era necessari instal·lar aquella Fe, gran i amb tantes deficiències, en aquell lloc concret, si no hi havia altres solucions més respectuoses amb el nostre patrimoni agrícola i històric. Ens ho hem preguntat moltes vegades quan construien sobre l’horta grans centres comercials i d’oci, polígons industrials i urbanitzacions salvatges… Ens preguntem si calia tanta destrucció. I la resposta és que no, que una altra ordenació del territori era possible.

Justament el passat 22 de juny va fer deu anys de la presentació davant les Corts, de la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per reclamar una proposta de llei de protecció de l’Horta. Les 120.000 signatures, més del doble de les que calien, no van ser suficients per a que la Mesa de les Corts, amb majoria PP, l’acceptara a tràmit. Tampoc el seu esperit el tingueren mai en compte els gurús de la destrucció del territori. La desaparició continuada d’horta durant aquests deu anys n’és una prova. La falsa idea de progrés, està desfent el que era l’espai d’agricultura periurbana més important d’Europa.

Les bledes tenen fama de ximples i de “pocasolta”. Al menys eixe és el significat que li atorguen quan algú ens diu: “Mira que eres bleda”. Doncs bé, jo reivindique les bledes, humils, poca cosa però resistents i persistents. I anime a tothom que s’estima aquesta maltractada terra nostra, a que siga bleda tenaç de les que es resisteixen a morir ofegades en una explanada de gespa.