Salvem l’Horta de Vera

Levante EMV. 27 de Desembre de 2005

La història es repeteix de manera dramàtica: continuen matant l’horta de València. La nostra horta, mitjà de vida, símbol identificatiu, patrimoni agrícola, històric i cultural dels valencians. La maten, aixafada per les grues, pel negoci del ciment i la rejola, per la voracitat de diners ràpids, per la inconsciència social, per la greu irresponsabilitat dels qui l’haurien de preservar, per l’absència d’una ordenació racional del territori, per un desenrotllisme depredador, per la mentidera idea de progrés, per l’aplicació d’una política econòmica que en tot el país segueix la norma de “pa per a hui i fam per a demà”.

La maten, l’horta. Perquè als responsables polítics i econòmics no els interessa fer-la rendible. Obliden que podrien potenciar els productes agrícoles de proximitat per difondre la qualitat alimentària. Obliden que podrien eixamplar la investigació i l’aplicació de noves maneres de produir, els conreus biològics, l’educació en la defensa de la vida. Obliden que l’horta podria ser el jardí més extraordinari que envoltara València, que podria ser l’espai atractiu per mostrar als turistes, que podria fer de museu etnològic viu… Obliden i menyspreen la seua gent.

Dimecres passat, els llauradors de l’Horta de Vera, es van manifestar a Alboraia per cridar que volen seguir conreant la terra. A pesar que, com algú d’ells deia “Estic rebentat de seguir corrent el risc de plantar sense saber si em pagaran les collites, de que m’expropien la terra per fer centres comercials i equipaments esportius. Però continue perquè fer de llaurador és l’ofici més digne que conec. Que no ens lleven ni un pam de terra més!! Parem el desficaci!!“

Van agredir la Punta de manera salvatge en contra dels seus moradors i usuaris. Ara, també en contra dels qui la treballen, maten l’horta de Vera. No tenen ni sensibilitat ni consciència.