Article

Sensacions d’estiu

Levante EMV.

Ara que hem entrat de ple en la tardor, recorde moments de l’estiu passat. I em venen a la memòria aquells xiquets que vaig observar un dia quan acabaven de banyar-se en l’aigua d’una mar calmada. S’havien deixat portar per les ones suaus que trencaven a la vora i havien jugat a surar-hi agafats d’un baló. Les respectives famílies arreplegaven cadires i parasols i, tot  seguit, començaren un ritual de comiats. Besos, comentaris i la promesa d’enviar-se mútuament notícies. Dirigint-se als xiquets, algú els va dir: “Heu passat un bon estiu?“. Tots dos van assentir. “I que és el que  més us ha agradat de tot el que heu fet?“, preguntà un altre. “A mi les partides amb la Wii, que la tinc a la meua habitació“, respongué un (feia poc que jo sabia que la Wii és un ingeni tecnològic amb el que es juga de manera virtual a diferents esports, però amb un gran realisme. El teu contrincant és la pantalla). “A mi els nous jocs de la meua play que molen molt“, digué l’altre.

Mentre les respectives famílies se n’hi anaven, jo em preguntava en quin racó de la memòria dels xiquets quedarien les sensacions de banyar-se i jugar en un aigua acaronadora. M’hi preguntava si no haurien gaudit fent castells o jugant a la vora de la mar. Quins són els records agradosos dels estius, quines les emocions i les sensacions que rememoraran aquestes criatures quan seran grans? Vaig fer memòria dels estius de la meua infantesa i un cúmul de sensacions naturals em retornaren en forma de records: sabors, olors, emocions… Els sabor dolç de les figues i el raïm de moscatell i l’aroma de les matetes de fenoll que arrencava i xuclava. I el perfum del romeret i la farigola o el de la flor de gesmil a poqueta nit. I també l’olor a mar de quan hi anava, que era una sentor barrejada d’algues i de sal. I la calor del ple de migdia corrent amunt i avall i jugant a la “quid amagar”. També les emocions dels jocs amb els amics a la llum de la lluna, l’emoció dels misteris imaginats que la contemplació d’aquesta i de  les estreles ens proporcionava. No teníem Wii però la vida era plena i enriquidora.