Urbanisme agressiu

Levante EMV. 28 de Maig de 2002

El nostre País és allargat. I una mica estret. Per això, hi ha muntanyes que s’estiren un poc i s’estaquen dins la mar. I les planes s’arrimen a la costa i també les terres baixes amb dolços aigüamolls. Per això al litoral hi ha zones humides i platges arenoses juntament amb algunes vores rocalloses. Tot plegat, bells espais que acullen la necessària diversitat biològica, que aporten gaudi i diversos beneficis als humans. Però alguns humans volen que eixos beneficis siguen estrictament econòmics, encara que afecten la sostenibilitat mediambiental.

Deia no fa molt en una entrevista, el Secretari general de l’associació de Promotors Constructors de València, que es pot fer de la costa valenciana la Califòrnia Europea. Un model urbanístic, com sabem, de saturació i agressiu amb el nostre medi ambient. Hi afegia que els constructors són els màxims defensors dels valors paisagístics. Cínica afirmació que es completava amb reclams com: “respectem allò que siga valuós i no respectem allò que estiga degradat”. És evident que amb la quantitat d’espais degradats existents, en gran part degut a un urbanisme depredador, ben poca cosa caldrà a respectar. I, en tot cas, sempre podem esperar un temps curt mentre deixem que vagen degradant-se. Ja contribuiran a eixa desfeta, per exemple, les 204 tonellades de ciment que durant l’any 2.000 va rebre cada km2 de territori valencià. Tonellades de ciment que soterren espais necessaris, que degraden natura i paisatges.

No és desenvolupament equilibrat sostenible el que es produeix en gran part de les nostres terres. Hi és agressiu. I això acaba sent car. Perquè de vegades la natura s’hi rebel.la. Un exemple: les darreres pluges i temporals de la mar, han desfet dues vegades en pocs mesos, moltes platges que havien sigut modificades per l’acció urbanística. Ara, cal regenerar-les amb els diners de tots. Fins que hi torne a passar.