Víctimes del metro

Levante EMV. 4 de Maig de 2010

Com cada mes, ahir dia 3, es van concentrar els familiars i les víctimes de l’accident del metro de València que va provocar 43 morts i 47 ferits. Prompte en farà 4 anys i la desídia —o el menyspreu— dels governants valencians no els permet que puguen passar pàgina a aquest fet. Tant els qui van sobreviure, com els familiars dels qui van morir, necessiten explicacions i atenció per superar l’angoixa i les pors els primers, el dol i la tristor els segons. Perquè és ben sabut i comprovat que quan es viu una situació d’aquestes el shock és molt fort i, entre les diferents fases per les que passen els afectats abans de superar el trauma, hi ha la necessitat de saber què va passar, per què i qui n’és responsable. I que se’ls tinga en compte, que es faça justícia i se’ls demane perdó.

Però res d’això s’ha produït. Si per als afectats, les conclusions de la investigació parlamentària suposaren una decepció en afirmar que la línia 1 del metro, la del sinistre, era i és segura, la desconfiança s’hi va afegir quan es feu palès que el llibre d’avaries havia desaparegut en el succés i també les dues còpies informatitzades que havien d’estar en administració i tallers respectivament i podrien haver servit com a prova. Amb la desesperança com companya, familiars i víctimes, a gener de 2007 primer i a desembre del mateix any després, van demanar entrevistar-se amb el President de la Generalitat, la qual cosa no han aconseguit. Ni se’ls ha contestat a les seues peticions. La desconsideració que el govern valencià manté cap aquestes persones ratlla la qualificació d’inhumana. L’accident, quan va succeir els molestava degut a la imminent visita del Papa a València i segueix destorbant-los perquè és una taca molt negra en aquest país que, de manera enganyosa, volen mostrar-lo com el d’Alicia,sí, el de “las maravillas”. I ja sabem què fan els governants valencians quan un tema molesta: l’oculten, fan com si no existira. Encara que això supose una actitud menyspreadora i injusta. Però la Generalitat, ho vulga o no, és propietària del metro i responsable del bon funcionament d’aquest servei.

Els afectats per l’accident saben que compten amb la comprensió i sentiments de solidaritat de gran part de la ciutadania. Però això no és prou.